Morphosynctatic Element

back
4.2. The order of the clitic string with respect to impersonal/reflexive
Acerenza
Example No. 1
i.
ˈdda sə ˈdɔrmə bˈbu:nə
là si dorme bene
ii.
a. ˈiddə sə ˈvɛidə ˈsɛmbə pasˈsa
lui si vede sempre passare
ˈkiddə sə ˈvɛdənə ˈsɛmbə pasˈsa
loro si vedono sempre passare
b.
ˈiddə sə l akˈkattə
lui se lo compra
c.
sˈ n akˈkattə ˈdɔujə
se ne compra due

Adrara S.Rocco
Example No. 2
i.
ˈle ha ˈdorma ˈbe
lì si dorme bene
ha ˈdorm-el ˈbe?
si dorme ClS bene?
ha ˈlae-l zo?
si lava-ClS giù?
ii.
a. ˈly ha l ˈvɛt hɛmper a paˈha
lui si lo vede sempre a passare
ˈlur h ia ˈɛt hɛmper a paˈha
loro si li vede sempre a passare
d.
ga ha ˈda hɛmper reˈzu
gli si dà sempre ragione
g.
ga ha na ˈda ˈtrɔp
gli se ne dà troppo

Agliano
Example No. 3
i.
sə ˈðɔrma ˈβeŋ
si dorme bene
ii.
a. ˈs weðənə ˈsɛmprɛ paˈsa
si vedono sempre passare
ˈs weða ˈsɛmprɛ paˈsa
si vede sempre passare
b.
s əl ˈkompra
se lo compra
si ɟi ˈkompra ˈtutti
se li compra tutti
c.
sə nə ˈkompra ˈdo
se ne compra due
d.
si ɟi ˈða ˈkweʃtə
si gli dà questo
f.
tʃə sə ˈmetta l ˈsalə
ci si mette il sale
g.
sə ɟə nə ˈda ˈtrɔppə
si gli ne dà troppo
h.
sə tʃə nə ˈmetta ˈpɔɣə
si ci ne mette poco

Agnone
Example No. 4
i.
ˈɛllə sə ˈðɔrmə ˈvuənə
là si dorme bene
ii.
a. ˈissə sə ˈvaiðə ˈsɛmbrə pasˈsajə
lui si vede sempre passare
ˈleurə sə ˈviðənə ˈsɛmbrə pasˈsajə
loro si vedono sempre passare
b.
sə r akˈkatta
se lo compra
c.
sə n akˈkatta dˈdiwə
se ne compra due
d.
jə sə ˈdajə ˈsɛmbrə radˈdʒeunə
gli si dà sempre ragione
f.
tʃə sə ˈmettə lə ˈsɛələ
ci si mette il sale
g.
jə sə nə ˈdajə ˈtrɔppa
gli se ne dà troppa
h.
tʃə sə nə ˈmettə ˈpikka
ci se ne mette poca

Aidone
Example No. 5
i.
ˈtsa sə ˈdɔrmə bˈbuŋə
qua si dorme bene
ii.
a. ˈkuɖɖə sə ˈviðənə ˈsimbrə a pasˈsɛ
loro si vedono sempre a passare
b.
s u: ˈkata
se lo compra
c.
sə nə ˈkata dˈdui
se ne compra due
d.
sə ɟə dda simbrə raˈʒuŋə
si gli dà sempre ragione
f.
sə ɟə ˈmində u ˈsawə
si ci mette il sale

Airole
Example No. 6
i.
ˈli se ˈdɔrme ˈbɛ̃:
lì si dorme bene
ii.
a. iŋ se ˈveŋ sɛmpre paˈsa:
ClS si vedono sempre passare
i leŋˈsøi iŋ se ˈlava kuˈʃi
i lenzuoli ClS si lavano qui
b.
a se l aˈkata
ClS se lo compra
c.
a se n aˈkata ˈtanti
ClS se ne compra tanti
d.
se ge ˈdiʒe kuˈʃi:
si ci dice così
f.
se ge ˈmete a ˈsa:
si ci mette il sale
g.
se ge ne ˈdiʒe
si gli ne dice
h.
se ge ne ˈmete ˈpɔka
si ci ne mette poca

Albidona
Example No. 7
i.
sə ˈmaɲdʒəðə/ˈðuərməðə bˈbuənə
si mangia/ dorme bene
s ɛ sˈsɛmbə ðɔrˈmutə bˈbuənə
si è sempre dormito bene
ii.
a. ˈjillə sə ˈβiðə sˈsɛmbə
lui si vede sempre
ɔn tsə ˈβiðə mˈmɐə
non si vede mai
ˈɣuərə sə ˈβiðənə ˈsɛmbə
loro si vedono sempre
b.
ˈjillə s u kˈkattəðə
lui se lo compra
c.
ˈjillə sə ˈn ɛ kkatˈtatə ˈtriəjə
lui se ne compra tre
d.
a ɟˈɟillə ʎə sə ˈðanə ˈtrɔppə ˈsɔlətə
a lui gli si danno troppi soldi
e.
(mə ˈβiɣə bˈbuənə)
mi vedo bene
f.
də ˈkwannə sə tʃə ˈpassəðə bˈbuənə
di qua si ci passa bene
g.
ʎə sə nə ˈðanə
gli se ne danno
h.
sə tʃə nə ˈmindəðə ˈpiccə ˈsalə
si ce ne mette poco sale

Alfonsine
Example No. 8
i.
u z ˈdɔɐrʊm ˈbuɛ
ClS si dorme bene
ii.
a. ˈlɔ u s ˈve:d ˈsɛmpær
lui ClS si vede sempre
i makeˈrɔ i s ˈmaɲæ tot i ˈdɛ
i maccheroni ClS si mangiano tutti i giorni
u s ˈmaɲæ i makeˈrɔ
ClS si mangia i maccheroni
b.
la maˈriæ la s la ˈkɔumpræ
la Maria ClS se la compra
c.
la maˈriæ la s iŋ ˈkɔumpræ ˈtə:nt
la Maria ClS se ne compra tanti
d.
u s i ˈda un ˈlebær
ClS si gli dà un libro
e.
(a m ˈveg ˈbuɛ)
ClS mi vedo bene
f.
u s i ˈpasæ ˈbuɛ
ClS si ci passa bene
g.
a ˈlɔ u s i n da ˈdu
a lui ClS si gli ne dà due
h.
u s i n ˈmɜt ˈpuɔk
ClS si ci ne mette poco

Amandola
Example No. 9
i.
ˈli se ˈðɔrme ˈvɛ
lì si dorme bene
ii.
a. ˈissu se ˈveðe ˈsɛmbre pasˈsa
lui si vede sempre passare
ˈissi se ˈveðe ˈsɛmbre pasˈsa
loro si vedono sempre passare
b.
se lu ˈkombra
se lo compra
c.
se ne ˈkombra ˈdue
se ne compra due
d.
a ˈissu je sse ˈða ˈsɛmbre radˈdʒo
a lui gli si dà sempre ragione
f.
tʃe sse ˈmette lo ˈsale
ci si mette il sale
g.
je sse ne ˈða ˈsɛmbre
gli se ne dà sempre
h.
tʃe sse ne ˈmette ˈpɔko
ci se ne mette poco

Amendolara
Example No. 10
i.
alˈlæ sə ˈðurməðə bˈbu:nə
là si dorme bene
ii.
a. ˈjillə sə ˈβiðə sˈsɛmbr i pasˈsɛ
lui si vede sempre passare
ˈɣu:rə sə ˈβiðənə ˈsɛmbr i pasˈsɛ
loro si vedono sempre passare
b.
ˈjillə s u kˈkattəðə
lui se lo compra
c.
ˈjillə sə n akˈkattə dˈdʊjə
lui se ne compra due
d.
(allə ˈfissə sə ða sˈsɛmbrə radˈdʒɔnə)
ai fessi si dà sempre ragione
f.
sə tʃə ˈpassəðə bˈbu:nə
si ci passa bene

Antona
Example No. 11
i.
a s i ˈðɔrmə ˈβe
ClS si ci dorme bene
a s i a ðurˈmitə ˈβe
ClS si ci ha dormito bene
ii.
a. i ssə ˈwɛiðə
ClS si vede
i n sə ˈwɛiðə
ClS non si vede
b.
la maˈri a ssə la ˈkɔumprə
la Maria ClS se la compra
c.
la maˈri a ssə nə ˈkɔumprə ˈtrɛ
la Maria ClS se ne compra tre
e.
a tə sə ˈwɛiðə ˈβe
ClS ti si vede bene
f.
a s i ˈpassə ˈβe
ClS si ci passa bene
g.
a ss i nə ða tˈtæntə (di sˈsɔllə)
ClS si gli ne dà tanti (di soldi)
h.
a ss i nə ˈmɛittə paˈrɛccə
ClS si ci ne mette parecchio

Arena
Example No. 12
i.
si ˈðɔrmi bˈbuɐnu
là si dorme bene
ii.
a. ˈijju si ˈviði ˈsɛmpri ki pˈpassa
lui si vede sempre che passa
ˈijji si ˈvuðinu ˈsɛmpri ki pˈpassanu
loro si vedono sempre che passano
b.
ˈijju si l akˈkatta
lui se lo compra
c.
ˈijju si nd akˈkatta
lui se ne compra
d.
(aˈð ijju si ˈdunanu ˈtruɐppu ˈsɔrdi)
a lui si danno troppi soldi
h.
(si ˈmɛnti ˈpuɐku ˈsali)
si mette poco sale

Ariano Polesine
Example No. 13
i.
a s ˈdɔrm ˈbɛŋ(?)
ClS si dorme bene(?)
ɛl s ˈlava
ClS si lava
s ˈlav-el?
ClS si lava-ClS?
ii.
a. i dʒurˈnali i s ˈlɛz ˈtuti i ˈdi
i giornali ClS si leggono tutti i giorni
a s ˈlez i dʒurˈnali
ClS si legge i giornali
b.
ɛl sɛ l ˈkompra
ClS se lo compra
c.
ɛl s iŋ ˈkompra ˈtri
ClS se ne compra due
d.
a s ug ˈda di ˈlibri
ClS si gli dà dei libri
g.
a z g iŋ ˈda ˈtri
ClS si gli ne dà tre
h.
a z g iŋ ˈmet
ClS si ci ne mette

Arquata Scrivia
Example No. 14
i.
u z ge ˈdrøma ˈbaiŋ
ClS si ci dorme bene
ii.
a. u z ˈvɛga ˈsaimpre
ClS si vede sempre
lu i z ˈvɛga ˈsaimpre
loro ClS si vedono sempre
b.
u s lu ˈkata
ClS se lo compra
c.
u z ne ˈkata ˈdyi
ClS se ne compra due
d.
u z ge in ˈlibru
ClS si gli dà un libro
f.
u z ge ˈpaɕa ˈdopu
ClS si ci passa dopo
g.
u z ge ne da ˈdyi
ClS si gli ne dà due
h.
u z ge ne ˈmeta ˈpoku
ClS si ci ne mette poco

Avigliano Umbro
Example No. 15
i.
di lˈli se ˈðɔrme bˈbɛne
lì si dorme bene
ii.
a. ˈloro se ˈveðono ˈsɛmpre pasˈsa
loro si vedono sempre passare
b.
se lo ˈlava
se lo lava
d.
da ˈesso i sse ˈða ˈsmbre radˈdʒone
a lui gli si dà sempre ragione
f.
tʃe sse ˈmette er ˈtsale
ci si mette il sale
g.
ji sse ne ˈða ˈtrɔppo
gli se ne dà troppo

Bagolino
Example No. 16
i.
ez ˈdɔrmæ
si dorme
ii.
a. sɛ l ˈveg ˈsɛmper a paˈsa
si lo vede sempre a passare
sɛ i ˈvek ˈsɛmper a paˈsa
si li vede sempre a passare
b.
ɛl sɛ l ˈkrumpæ
ClS se lo compra
c.
ɛl sɛ ŋ ˈkrumpæ ˈdu
ClS se ne compra due
d.
sɛ g da øn ˈløber
si gli dà un libro
f.
sɛ g ˈpaɕæ ˈbe
si ci passa bene
g.
sɛ gɛ n ˈda ˈdu
si gli ne dà due
h.
sɛ gɛ n ˈmɛt ˈzø ˈpɔ:k
si ci ne mette (giù) poco

Bedizzano
Example No. 17
i.
a ssə ˈdɔrmə ˈbeŋ
ClS si dorme bene
ii.
a. kəl ˈli i ss ˈwɛdə sɛmprə pasˈsa:rə
quello lì ClS si vede sempre passare
kil ˈli i ss ˈwɛdənə sɛmprə pasˈsa:rə
quelli lì ClS si vedono sempre passare
b.
ˈlu i ssə l ˈkomprə
lui ClS se lo compra
c.
ˈlu i ssə ŋ ˈkompər ˈdu
ClS se ne compra due
d.
a ss i ˈda ˈkwɛst
ClS si gli dà quello
f.
a ss i ˈmɛtt əl ˈsalə
ClS si ci mette il sale
g.
a ss i n da ˈtrɔp
ClS si gli ne dà troppo
h.
a ss i n ˈmɛttə ˈpɔ:kə
ClS si ci ne mette poco

Bellona
Example No. 18
i.
akˈka sə ˈrɔrmə bˈbuənə
qua si dorme bene
ii.
a. ˈkiʎʎə sə ˈverənə e pasˈsa
loro si vedono passare
b.
ˈkiʎʎə s u kˈkattə
lui se lo compra
c.
ˈkiʎʎə sə n akˈkattə dˈdujə
lui se ne compra due
f.
tʃə sə ˈmettə u ˈsa:lə
ci si mette il sale

Belmonte Mezzagno
Example No. 19
i.
sə ˈrɔrmə bˈbɔnʊ
si dorme bene
ii.
a. ˈiɖɖu sə ˈvittə ˈsɛmprə pasˈsarə
lui si vide sempre passare
ˈiɖɖi sə ˈvirənu ˈsɛmprə pasˈsarə
loro si vedono sempre passare
b.
s akkatta
se lo compra
d.
si ttʃi ˈritʃə rakkuɖˈɖi
si gli dice così
g.
si ttʃi nnə ˈritʃə asˈsai
si gli ne dice molte

Bitetto
Example No. 20
i.
ˈddɨ sə ˈmaɲdʒə bˈbu:nə
lì si mangia bene
ii.
a. ˈkʊddə sə ˈvɛtə ka ˈpassə ˈsembə
lui si vede che passa sempre
ˈkɪddə sə ˈvɛtənə pasˈsɨ
loro si vedono passare
b.
ˈjɪddə s u akˈkattə
lui se lo compra
c.
ˈeddə sə n akˈkattə ˈdewə
lui se ne compra due

Borghetto di Vara
Example No. 21
i.
li se ge ˈdɔrma ˈbeŋ
lì si ci dorme bene
ii.
a. luˈatri i se ˈviɛdɐ̃n sempre paˈsa:
loro ClS si vedono sempre passare
u se ˈvɛida ˈsempre paˈsa:
ClS si vede sempre passare
b.
u s-u ˈkatta
ClS se lo compra
c.
u se ne ˈkata ˈdui
ClS se ne compra due
d.
se ge da ˈsempre raˈʒũ
si gli dà sempre ragione
f.
se ge ˈmetta a ˈsa:
si ci mette il sale
g.
se ge ne da ˈtrɔpa
si gli ne dà troppa
h.
se ge ne ˈmetta ˈpogu
si ci ne mette poco

Borghetto Lodigiano
Example No. 22
i.
ˈli se ˈdɔrm ˈbeŋ
lì si dorme bene
ii.
a. ˈly el se ved sɛmper paˈsa
lui ClS si vede sempre passare
ˈlu:r i se vedu sɛmper paˈsa
loro ClS si vedono sempre passare
b.
ˈly se la ˈtʃapa
lui se la prende
c.
ˈly se na tʃapa ˈdy
lui se ne prende due
d.
ge se ˈda sɛmper reˈzoŋ
gli si dà sempre ragione
g.
ge se na ˈda ˈtrɔpa
gli se ne dà troppa

Borgo Velino
Example No. 23
i.
ˈlɔko se ˈdɔrme bˈbe
là si dorme bene
ii.
a. ˈissi se ˈviðu ˈsɛmbre de pasˈsa
loro si vedono sempre di passare
b.
ˈissu se llo ˈkombra
lui se lo compra
c.
se nn a kombrati dˈdu
se ne ha comprati due
d.
a ˈissu se lli ˈiʃe koˈʃi
a lui gli si dici così
f.
tʃe se mˈmette lo ˈsale
ci si mette il sale
g.
se nne li ˈiʃu dˈdu
se ne gli dice due
h.
tʃe se ne ˈmette ˈpoku
ci se ne mette poco

Bormio
Example No. 24
i.
se ˈdɔrm ˈbeŋ
si dorme bene
ii.
a. se l/la ˈvet sempro a paˈsa
si lo/la vede sempre a passare
b.
al se la/ia ˈtø
ClS se lo/li prende
c.
al se ne ˈtø ˈdøi
ClS se ne prende due
d.
se ge da raˈʒũ
si gli dà ragione
e.
se t ˈvet sempro a paˈsa
si ti vede sempre a passare
f.
se ge ˈmeti l ˈsa:l
si ci mette il sale
g.
se ge ne da ˈtrɔpa
si gli ne dà troppa

Calascibetta
Example No. 25
i.
ˈka sɪ ˈðɔrmɪ bˈbunʊ
qua si dorme bene
ii.
a. ˈðɪɖɖɪ sɪ ˈvɪðʊnʊ pasˈsarɪ
loro si vedono passare
b.
s ʊ kˈkatta
se lo compra
c.
sɪ nn akˈkatta ˈdʊjɪ
se ne compra due
d.
sɪ ttʃɪ ˈðʊna a radˈdʒɔnɪ
si gli dà ragione
f.
sɪ ttʃɪ ˈmɪndɪ ʊ ˈsalɪ
si ci mette il sale

Camerota
Example No. 26
i.
sə ˈrɔrmətə bˈbɔnu
si dorme bene
ii.
a. ˈjissu si ˈviri ˈsɛmbə pasˈsa
lui si vede sempre passare
ˈlɔru si ˈvirənu ˈsɛmbə pasˈsa
loro si vedono sempre passare
b.
ˈjissu s add akkatˈtatu
lui se (lo) ha comprato
c.
si nn add akkatˈtatu ˈruji
se ne ha comprato due
d.
si ɲtʃi pɔ dˈda sta ˈkɔsa
si gli può dare questa cosa
f.
si ɲtʃi ˈmɛttiti u ˈsali
si ci mette il sale
h.
si ɲtʃi nni ˈmɛttiti asˈsai
ClS si ci ne mette molto

Campli
Example No. 27
i.
sə ˈdɔrmə bˈbɛ
si dorme bene
ii.
a. ˈassə sə ˈvadə ˈsimbrə a ppasˈsa
lui si vede sempre a passare
ˈəʃʃə sə ˈvadə ˈsimbrə a ppasˈsa
loro si vedono sempre a passare
d.
jə sə ˈda simbrə arraddˈdʒɔnə
gli si dà sempre ragione
f.
tʃə sə ˈmattə pɔkə ˈsa:lə
ci si mette poco sale
g.
jə sə nə ˈda ˈtrɔppə
gli se ne dà troppo

Campodolcino
Example No. 28
i.
ce ˈlɔ se ˈdrɔm ˈbe:ŋ
lì si dorme bene
ii.
a. s al ˈve ˈsempɐr a paˈsɛ
si lo vede sempre a passare
s la ˈve ˈsempɐr a paˈsɛ
si la vede sempre a passare
s ia ˈve ˈsempɐr a paˈsɛ
si li vede sempre a passare
b.
al s ia ˈlava
ClS se le lava
c.
s aŋ ˈkrompa ˈdy
se ne compra due
d.
se ɟe da raˈzoŋ
si gli dà ragione
e.
te se ˈve ˈbe:ŋ
ti si vede bene
f.
se ɟe met al ˈsɛ:
si ci mette il sale
h.
(s an ˈmɛt ˈdʒo ˈtanta)
se ne mette giù tanta

Cantoira
Example No. 29
i.
iˈsi e s ˈdyərt ˈbiŋ
qui ClS si dorme bene
e s ˈdyərt-e ˈbiŋ?
ClS si dorme-ClS bene?
ii.
a. kiˈɛl u ɕi ˈvɛt ɕemp paˈsa
quello ClS si vede sempre passare
u si ˈvɛjunt ɕemp paˈsa
ClS si vedono sempre passare
b.
u s lu ˈtʃɜtət
ClS se lo compra
c.
u s na ˈtʃɜtət ˈdyi
ClS se ne compra due

Carmiano
Example No. 30
i.
aɖˈɖai sɛ ˈtɔrmɛ bˈbɛnu
là si dorme bene
ii.
b. ˈiɖɖu sɛ lu kˈkatta
luise lo compra
c.
sɛ ndɛ kˈkatta ˈdɔi
se ne compra due
f.
ɲtʃi sɛ ˈmintɛ
ci si mette

Carrara
Example No. 31
i.
a s (i) ˈðɔrmə ˈbeŋ
ClS si ci dorme bene
ii.
a. ˈlu i sə ˈvedə paˈsar
lui ClS si vede passare
ˈle a sə ˈvedə paˈsar
lei ClS si vede passare
ˈlor ˈli i sə ˈvedənə paˈsar
loro ClS si vedono passare
b.
ˈlu i sə l ˈkomprə
lui ClS se lo compra
c.
ˈlu i sə n ˈkomprə ˈdo
lui ClS se ne compra due
d.
a s i ˈda un ˈlibər
ClS si gli dà un libro
e.
a tə sə ˈda un ˈlibər
ClS ti si dà un libro
f.
da ˈli a (i) s i ˈpasə ˈbeŋ
di lì ClS (ci) si ci passa bene
g.
a s i n da ˈtanti
ClS si gli ne dà tanti
h.
a (i) s i n ˈmetə ˈpɔ:gə
ClS (ci) si ci ne mette poco

Casaccia
Example No. 32
i.
a s ˈdɔʀm ˈbeŋ
ClS si dorme bene
a s ˈdɔʀm-al ˈbeŋ?
ClS si dorme-ClS bene?
ii.
a. a sa l ˈve ˈsempaʀ
ClS si lo (=lo si) vede sempre
a sa i ˈve ˈsempaʀ
ClS si li (=li si) vede sempre
b.
ˈly a sa l ˈkʀompa
lui ClS se lo compra
c.
a sa na ˈkʀompa ˈdoi
ClS se ne compra due
d.
a sa i da yŋ ˈlibaʀ
ClS si gli (=gli si) dà un libro
e.
a sa t ˈve ˈtytʃ i ˈdi
ClS si ti (=ti si) vede tutti i giorni
f.
(a s ˈpasa ˈbeŋ)
ClS si passa bene
g.
a sa i an ˈda ˈdoi
ClS si gli ne (=gli se ne) dà due
h.
(a sa ŋ ˈmet ˈent ˈtant)
ClS se ne mette dentro tanto

Castellinaldo
Example No. 33
i.
ˈsi i s ˈdøɾm ˈbaŋ
lì ci si dorme bene
ii.
a. ˈlu:ɾ i s ˈvugu ˈsampre paˈsɛ
loro ClS si vedono sempre passare
kiˈal u s ˈvug ˈsampre paˈsɛ
lui ClS si vede sempre passare
b.
u s u ˈkɔtɑ
ClS se lo compra
d.
i s ˈdi paˈrai
gli si dice così
f.
i s ˈbøtɑ ɾa ˈsɔ
ci si mette ila sale
g.
i s na dis ˈtrope
gli se ne dice troppe

Castelsardo
Example No. 34
i.
si ˈdrɔmmi ˈβɛ
si dorme bene
ii.
a. ˈɛddu ˈs iði ˈzɛmpri pasˈsɛndi
lui si vede sempre passando
ˈiɖɖi ˈs iðini ˈzɛmpri pasˈsɛndi
loro si vedono sempre passando
b.
ˈɛddu si lu kumpaˈrɛɟa
lui se lo compra
c.
ˈɛddu si nni kumpaˈrɛɟa ˈðui
lui se ne compra due
d.
si li ˈðani ˈtrɔppi diˈna
si gli danno troppi soldi
e.
ti ˈs iði ˈbɛ
ti si vede bene
f.
da ˈkitʃi vi si ˈpassa ˈbɛ
di qui ci si passa bene
h.
vi si ni ˈpɔni ˈpɔku
ci se ne mette poco

Castiglione d'Adda
Example No. 35
i.
nde kɛl pɔst ˈli se ˈdɔrm ˈbeŋ
in quel posto lì si dorme bene
ii.
a. ˈkwei ˈli i se ˈvedun ˈsemper a paˈsa
quelli lì ClS si vedono sempre a passare
el se ˈvede ˈsemper a paˈsa
ClS si vede sempre a passare
b.
s la ˈtød
se la compra
c.
se na ˈtød ˈdy
se ne compra due
d.
se ge diz ˈkwest
si gli dice questo
e.
el me se riˈvɔlta
ClS mi si rivolta
f.
se ge ˈmet la ˈsa:l
si ci mette il sale
g.
se g na diz
si gli ne dice
h.
se g na ˈmet ˈpɔ:k
si ci ne mette poco

Cataeggio
Example No. 36
i.
ɛŋˈʎɔ se ˈdrɔm ˈbe
là si dorme bene
ii.
a. ly se l ˈvɛða ˈsempre a paˈsa
lui si lo vede sempre a passare
s i ˈvɛða ˈsempre a paˈsa
si li vede sempre a passare
b.
(i lle ˈkrumpa)
ClS lo compra
c.
se n tø ˈdy
se ne prende due
f.
se ge ˈmɛt el ˈsa
si ci mette il sale
g.
se ge n da ˈtaɲtʃ
si gli ne dà tanti

Cavergno
Example No. 37
i.
u z ˈdørm ˈbe:ɲ (?)
ClS si dorme bene (?)
ii.
a. ku iˈɔ u z ˈve:d ˈde:s
quello lì ClS si vede sempre
ˈkɛla iˈɔ la z ˈve:d ˈde:s
quella là ClS si vede sempre
kɛl iˈɔ i z ˈve:d ˈde:s
quelli lì ClS si vedono sempre
i n az ˈve:d ˈmai
ClS non si vedono mai
b.
la maˈria la sa l ˈkrumpa
la Maria ClS se lo compra
la na sa l ˈkrumpa ˈmia
ClS non se lo compra
c.
ˈlei la sa ŋ ˈkrumpa ˈtri
lei ClS se ne compra tre
d.
u sa i da ˈde:s raˈʑom
ClS si gli dà sempre ragione
e.
u sa t kuˈɲus ˈbe:ɲ
ClS si ti conosce bene
u sa f kuˈɲus
ClS si vi conosce bene
g.
u sa ɲun ˈda ˈtrøpa
ClS si gli ne dà troppo
u na sa ɲun ˈda ˈmia
ClS non si gli ne dà mica
h.
u sa ɲun ˈmet ˈpɔ:k
ClS si ci ne mette poco
u na sa ɲun ˈmɛt/ˈda ˈmia
ClS non si ci ne mette (mica)

Celle di Bulgheria
Example No. 38
i.
si ˈmaɲdʒa bˈbuənu
si mangia bene
ii.
a. ˈiddu si ˈviði ˈsɛmbi pasˈsa
lui si vede sempre passare
ˈlɔru si ˈviðinu ˈsɛmbi pasˈsa
loro si vedono sempre passare
b.
ˈiddu s a:kˈkatta
lui se lo compra
c.
si nn akˈkatta dˈduji
se ne compra due
d.
ɲtʃi/ li si ˈdaji ˈsɛmbi radˈdʒuni
gli si dà sempre ragione
g.
ɲtʃi/ li si nni ˈdaji ˈtrɔppu
gli se ne dà troppo

Celle S.Vito
Example No. 39
i.
iˈki sə dˈdɔrə bˈbuŋə
qui si dorme bene
ˈs ettə ˈsɛmbə durˈmi bˈbuŋə
qui si ha sempre dormito bene
ii.
a. ˈijə sə ˈvɐə ˈsɛmbə
lui si vedono sempre passare
ˈi:sə sə viˈundə ˈsɛmbə pasˈsa
loro si vedono sempre passare
b.
ˈijə sə l atˈtʃɛttə
lui se lo compra
c.
ˈijə sə n atˈtʃɛttə ˈdɔ
lui se ne compra due
d.
(a sˈsellə sə dəˈnundə ˈtrijə (də) ˈsɔldə)
a quello se danno tre soldi
e.
tə sə ˈvɐə bˈbuŋə
ti si vede bene
f.
(pər aˈki sə pˈpasə bˈbuŋə)
per di qui si passa bene
g.
(a sˈsellə sə nə dəˈnundə ˈtrijə (də) ˈsɔldə)
a quello se ne danno tre di soldi
h.
(sə nə mˈmættə ˈpuə də ˈsa)
se ne ne mette poco di sale

Cersosimo
Example No. 40
i.
alˈla sə ˈðuəməðə bˈbuənə
là si dorme bene
ii.
b. ˈjillə s u kˈkattəðə
lui se lo compra
c.
ˈjillə sə nə kˈkattəðə dˈdojə
lui se ne compra due
d.
nə ˈðanə ˈtrɔppə ˈswɔtə
gli danno troppi soldi

Chiesa Val Malenco
Example No. 41
i.
iˈʎɔ se ˈdɔrm ˈbe
là si dorme bene
ii.
a. ly se l ˈvega ˈsempre paˈsa
lui si lo vede sempre passare
s i ˈvega ˈsempre paˈsa
si li vede sempre passare
d.
se ge da yn ˈlibru
si gli dà un libro
e.
te se rikuˈɲus ˈbe
ti si riconosce bene
f.
se ge ˈpasa ˈbe
si ci passa bene
g.
se ge n da ˈyŋ
si gli ne dà uno
h.
se ge n ˈmet ˈta:nt
si ci ne mette tanto

Chioggia
Example No. 42
i.
ˈla se ˈdɔrme ˈbɛŋ(?)
là si dorme bene(?)
no se ˈdɔrme ˈbɛŋ
non si dorme bene
se ˈlave-lo?
si lava-ClS?
ii.
a. a se ˈvede ˈsɛmpre paˈsare
ClS si vede sempre passare
i se ˈvede ˈsɛmpre paˈsare
ClS si vedono sempre passare
b.
a se lo ˈkompre
ClS se lo compra
c.
a se ne ˈkompre ˈdo
ClS se ne compra due
d.
ge se ˈda dei sˈkei
gli si dà dei soldi
e.
te se ˈvede ˈbɛŋ
ti si vede bene
f.
(ge) se ˈpasa ˈbɛŋ
ci si passa bene
g.
ge ne se ˈda ˈtanti
gliene si dà tanti
h.
ge ne se ˈmete ˈpwɔko
ce ne si mette poco

Cicognolo
Example No. 43
i.
ˈle sɛ ˈdɔrma ˈbɛ̃:
lì si dorme bene
ii.
a. ˈlu:r i sɛ ˈvɛ:t ˈsemper a paˈsa
loro ClS si vedono sempre a passare
ɛl sɛ ˈvɛ:t ˈsɛmper a paˈsa
ClS si vede sempre a passare
b.
ɛl sɛ la ˈlava
se lo/la lava
d.
sɛ gɛ diz kuˈʑɛ
gli si dice così
f.
sɛ gɛ ˈmet ɛl ˈsa:l
ci si mette il sale
g.
sɛ gɛ n dis ˈtrɔpi
si gli ne dice troppi

Cirò Marina
Example No. 44
i.
ˈka sə ˈðɔrma bˈbɔnə
qua si dorme bene
ii.
a. sə ˈviða sˈsɛmpə pasˈsarə ɛ kˈka
si vede sempre passare di qua
sə ˈviðənə ˈsɛmpə pasˈsarə ɛ kˈka
si vedono sempre passare di qua
b.
s u kˈkatta
se lo compra
c.
sə nn akˈkatta dˈdui
se ne compra due
d.
(tʃə rəgaˈlamə nu ˈlibbrə)
gli regaliamo un libro
f.
(tʃə mənˈtimə u ˈsa:lə)
ci mettiamo il sale

Civate
Example No. 45
i.
se ˈdɔrma ˈbe:
si dorme bene
ii.
a. al se ˈvɛt ˈsemper paˈsa
ClS si vede sempre passare
i se ˈvedɛn ˈsemper paˈsa
ClS si vedono sempre passare
b.
ˈly se ˈl ɛ kumˈpra
lui ClS se lo è comprato
c.
(na ˈkumpra ˈdy:)
ne compra due
d.
ge se ˈda un ˈliber
gli si dà un libro
g.
ge se na ˈda ˈdy
gli se ne dà due
h.
ge se na ˈmet ˈpo:k
ci se ne mette poco

Coimo Val Vigezzo
Example No. 46
i.
a s ˈdɔrm ˈbɛŋ
là si dorme bene
ii.
a. ˈli: a s u(l) ˈvɛk ˈsɛmpɐr a paˈsa
lui ClS si lo vede sempre a passare
ˈlu:r a s i ˈvɛk ˈsɛmpɐr a paˈsa
loro ClS si li vede sempre a passare
h.
(a z naŋ ˈmɛt ˈpɔka)
ClS se ne mette poca

Colle S.Lucia
Example No. 47
i.
iˈlɔ se ˈdɔrm poˈlito
là si dorme bene
se ˈdɔrm-elo poˈlito iˈlɔ?
si dorme-ClS bene là?
s a semper dorˈmi poˈlito
si ha sempre dormito bene
ii.
a. se la ˈveðe ˈsemper a paˈsa
si la vede sempre (a) passare
se i ˈveðe ˈsemper a paˈsa
si li vede sempre (a) passare
se l a ˈsemper viˈðuða a paˈsa
si la ha sempre vista (a) passare
se i a ˈsemper viˈðui a paˈsa
si li ha sempre visti (a) passare
b.
el se l a laˈvaða
ClS se la ha lavata
c.
el se ŋ ˈkompra ˈdoi
ClS se ne compra due
d.
se i ˈdis kuˈsi
si gli dice così
e.
se te ˈveðe ˈsemper a paˈsa
si ti vede sempre a passare
f.
iˈlɔ se ˈpasa sauˈri
là si passa facilmente
g.
se i lo ˈda
si gli lo ne dà
h.
se n ˈmet ˈpuɔk
se ne mette poco

Colobraro
Example No. 48
i.
alˈlɛ sə ˈðɔrmətə bˈbo:nə
là si dorme bene
ii.
a. ˈjillə sə ˈvjeðətə ˈsɛmpə ðə pasˈsɛ
lui si vede sempre di passare
ˈlorə sə ˈvjeðənə ˈsɛmpə ðə pasˈsɛ
loro si vedono sempre di passare
b.
ˈjillə s u kˈkattətə
lui se lo compra
c.
ˈjillə sə n akˈkattətə dˈdujə
lui se ne compra due

Colonnata
Example No. 49
i.
a sə ˈðɔrmə ˈβeŋ
ClS si dorme bene
ii.
b. i ssə l ˈkomprə
ClS se lo compra
c.
i ssə ŋ ˈkomprə ˈdo
ClS se ne compra due
e.
i mə s ɛ ˈrottə
ClS mi si è rotto
f.
a s i ˈmettə l ˈsa:l
ClS si ci mette il sale
g.
a ss i nə ða tˈtæntə (di sˈsɔllə)
ClS si gli ne dà tanti (di soldi)
h.
a ss i n ˈmettə ˈpoɣə
ClS si ci ne mette poco

Comacchio
Example No. 50
i.
a z ˈdɔrmæ ba
ClS si dorme bene
ii.
a. i z ˈvait ˈsempə a paˈse
ClS si vedono sempre a passare
b.
al s əl ˈkaumpræ
ClS se lo compra
c.
al s iŋ ˈkaumpræ ˈdeu
ClS se ne compra due
d.
a g sə g ˈdɒ un ˈləbər
ClS gli si (gli) dà un libro
e.
al s ət ˈrau:mp
ClS si ti rompe
f.
a g sə g mæt al ˈsɛɐl
ClS ci si (ci) mette il sale
g.
a g s in ˈdɒ ˈdeu
ClS gli se ne dà due
h.
a g s in mæt ˈpuək
ClS ci se ne mette poco

Comeglians
Example No. 51
i.
aˈi a si duˈar ˈbeŋ
lì ClS si dorme bene
a si a ˈsimpi durˈmi:t ˈbeŋ
ClS si ha sempre dormito bene
si duˈarm-(j)e ˈbeŋ aˈi?
si dorme-ClS bene lì?
ii.
a. a si ju ˈjouk spes a paˈsa:
ClS si li vede spesso passare

Como
Example No. 52
i.
sa ˈdɔrma ˈbeŋ
si dorme bene
ii.
a. ˈly: al sa ˈve:t paˈsa ˈsempɐr
lui ClS si vede passare sempre
ˈlu:r sa ˈve:dɐn paˈsa ˈsempɐr
loro si vedono passare sempre
b.
sa la ˈkumpra
se la compra
c.
sa na ˈkumpra ˈdy:
se ne compra due
d.
ga sa da un ˈlibɐr
gli si dà un libro
e.
(ta sa rikuˈɲusɐt)
ClS si(=ti) riconosci
f.
ga sa ˈpasa ˈbeŋ
ci si passa bene
g.
ga sa na ˈda ˈdy:
gli se ne dà due
h.
ga sa na ˈmɛt ˈpɔ:k
ci se ne mette poco

Conflenti
Example No. 53
i.
ˈɖɖa si ˈðɔrmɛ bˈbuɐnu
là si dorme bene
ii.
a. ˈiɖɖu sɛ ˈviða sˈsɛmprɛ ki ˈpassa
loro si vedono sempre che passano
ˈiɖɖi sɛ ˈviðanu ˈsɛmprɛ ki ˈpassanu
loro si vedono sempre che passano
b.
ˈiɖɖu s u: kˈkatta
lui se lo compra
c.
si nnɛ akˈkatta dˈduɛ
se ne compra due
d.
a ˈiɖɖu si ttʃɛ ˈðuna ˈsɛmprɛ radˈdʒuna
a lui si gli dà sempre ragione
e.
(tɛ kaˈnuʃʃi)
ti conosci
f.
si ttʃɛ ˈmintar u ˈsalɛ
si ci mette il sale
g.
si ttʃ innɛ ˈðuna ʈˈʈrɔppu
ClS si gli ne dà troppo
h.
si ttʃi nnɛ ˈminta pˈpɔku
ClS si ci ne mette poco

Contursi
Example No. 54
i.
ˈka sə ˈrɔrmə bˈbuənə
qua si dorme bene
ii.
a. sə ˈverə ˈsɛmbə pasˈsa
si vede sempre passare
sə ˈvɛrənə ˈsɛmbə pasˈsa
si vedono sempre passare
b.
ˈiddə sə l akˈkatta
lui se lo compra
c.
ˈiddə sə n akˈkatta ˈrujə
lui se ne compra due
d.
ɲtʃə sə ˈrajə nu ˈlibbrə
gli si dà un libro
f.
ɲtʃə sə ˈmɛttə ru sˈsa:lə
ci si mette il sale
e.
tə sə ˈverə ˈsɛmbə pasˈsa
ti si vede sempre passare
g.
ɲtʃə sə nə ˈrannə ˈrujə
gli se ne danno due

Copertino
Example No. 55
i.
aɖˈɖai si ˈtɔrmɛ bˈbuɛnu
là si dorme bene
s a sˈsempre turˈmutu bˈbuɛnu
si ha sempre dormito bene
ii.
a. ˈiɖɖu si ˈɛtɛ pasˈsarɛ ˈsɛmprɛ
lui si vede passare sempre
ˈiɖɖi si ˈɛtinu pasˈsarɛ ˈsɛmprɛ
loro si vedono passare sempre
b.
ˈiɖɖu si lu kˈkatta
lui se lo compra
c.
ˈiɖɖu si ni kˈkatta ˈtrɛtɛ
lui se ne compra tre
g.
(a ˈiɖɖu si ni ˈtanu ˈmuti)
a lui se ne danno molti

Corte
Example No. 56
i.
iˈlɔ se ˈdɔrm poˈlito
là si dorme bene
se ˈdɔrm-elo poˈlito?
si dorme-ClS bene?
se ˈlav-elo?
si lava-ClS?
ii.
a. ˈkɔl se l ˈveiga daˈɲɔra pasˈse
lui si lo vede sempre passare
ˈki se i ˈveiga daˈɲɔra pasˈse
quelli si li vede sempre passare
b.
el se l ˈkompra
ClS se lo compra
c.
el se ŋ ˈkompra ˈdoi
ClS se ne compra due
d.
se ie ˈda eŋ ˈliber
si gli dà un libro
e.
se te ˈveiga daˈɲɔra pasˈse
si ti vede sempre passare
f.
(iˈlɔ se ˈpasa ˈvia souˈri)
là si passa via sopra
g.
se ie n ˈda ˈdoi
si gli ne dà due
h.
(se ŋ ˈmɔt ˈpuɔk)
se ne mette poco

Dego
Example No. 57
i.
u s ˈdrø:m ˈbɛŋ
ClS si dorme bene
u s ɛ ˈsɛmprɛ dryˈmy-sɛ ˈbɛŋ
ClS si è sempre dormito-si bene
ii.
a. kiˈæl u s ˈvug ˈsɛmprɛ a paˈsɛ
quello ClS si vede sempre passare
kiˈæi i s ˈvugu ˈsɛmprɛ a paˈsɛ
quelli si vedono sempre passare
b.
kiˈæl u s ɛl ˈkɒta
quello ClS se lo compra
c.
u s naŋ ˈkɒta ˈdui
ClS se ne compra due
d.
a kiˈæl u s i ˈdɒ iŋ ˈlibr
a quello ClS si gli dà un libro
e.
(a t kunuˈʃuma ˈbɛŋ)
ClS ti conosciamo bene
f.
u s i ˈpasa
ClS si ci passa
g.
i s i naŋ ˈdɒ ˈtropi
ClS si gli ne dà troppi
h.
u s i naŋ ˈbøta ˈpo:k
ClS si ci ne mette poco

Dorgali
Example No. 58
i.
si ˈdrommi bˈbɛnɛ
si dorme bene
ii.
a. ˈiɕɕu ˈs iðɛðɛ ˈɕɛmpɛrɛ xɔˈlaɳɖɛ
lui si vede sempre passando
ˈiɕɕɔʑɔ ˈɕ iðɛnɛ ˈɕɛmpɛrɛ xɔˈlaɳɖɛ
loro si vedono sempre passando
b.
ˈiɕɕu ɕi lu ˈkɔmpɔraða
lui se lo compra
c.
ˈiɕɕu ɕi kˈkɛ ɳɖɛ ɸixa dˈdua
lui si ce ne prende due
d.
si li ˈðaðɛ unu ˈlibbru
si gli dà un libro
f.
(si li ˈɛtta ɕɕu ˈɕalɛ)
si gli mette il sale

Felizzano
Example No. 59
i.
u s ˈdrɔ:mə ˈbe:ŋ
ClS si dorme bene
ii.
a. ˈkil u s vig ˈɕɛmpra paˈsɛ
quello ClS si vede sempre passare
ˈlur i s ˈvigu ˈsɛmpra paˈsɛ
loro ClS si vedono sempre passare
b.
u s la ˈkrumpa
ClS se la compra
c.
u s na ˈkrumpa ˈdu
ClS se ne compra due
d.
u s ia da ˈɕɛmpra raˈʒuŋ
ClS si gli dà sempre ragione
e.
(anˈt ista futugraˈfia t arkuˈɲeʃi)
in questa fotografia ti riconosci
(a t arkunuˈʃuma)
ClS ti riconosciamo
f.
(u s ˈpasa)
ClS si passa
h.
(u s na ˈmɛta ˈpo:k)
ClS se ne mette poco

Figarella
Example No. 60
i.
si ˈðoʀmɛ ˈbæ
là si dorme bene
ii.
a. ˈɛllu zi ˈvɛðɛ ˈzɛmpʀɛ pasˈsa
lui si vede sempre passare
ˈɛlli zi ˈvɛðɛnu ˈzɛmpʀɛ pasˈsa
loro si vedono sempre passare
b.
u zi ˈkompʀa
lo si compra
c.
si nɛ ˈkompʀa ˈðui
se ne compra due
d.
a ˈɛllu i zi ˈða un ˈlibru
a lui gli si dà un libro
e.
ti zi ˈvɛðɛ ˈzɛmpʀɛ pasˈsa
ti si vede sempre passare
f.
tʃi zi ˈbassa
ci si passa
g.
i zi nɛ ða dˈdui
gli se ne dà due
h.
tʃi zi nɛ ˈmettɛ uni ˈpoku
ci se ne mette un poco

Filattiera
Example No. 61
i.
a z ˈdrɔm ˈbeŋ
ClS si dorme bene
ii.
b. i sə l ˈkompər
ClS se lo compra
c.
i sə ŋ ˈkompər ˈdoi
ClS se ne compra due
d.
a z ge reˈgal əŋ ˈlibər
ClS si gli regala un libro
e.
i z me ˈromp
ClS si mi rompe
g.
a z gə n reˈgal ˈdoi
ClS si gli ne regala due
h.
a z gə n ˈmet ˈpɔ:ɣ
ClS si ci ne mette poco

Filottrano
Example No. 62
i.
ˈli se ˈmaɲa ˈvɛ
lì si magia bene
ii.
a. ˈlu se ˈveðe ˈsɛmpre a pasˈsa
lui si vede sempre a passare
ˈkwilli se ˈveðe ˈsɛmpre a pasˈsa
loro si vedono sempre passare
b.
se ru ˈkompra
se lo compra
c.
se n a komˈprati ˈdui
se ne ha comprati due
d.
je se ˈda un ˈlibru
gli si dà un libro
e.
te se rkoˈnoʃʃe ˈvɛ
ti si riconosce bene
f.
tʃe se ˈpassa ˈvɛ
ci si passa bene
g.
je se ne ˈda ˈdui
gli se ne dà due
je ne se ˈda ˈdui
gliene si dà due
h.
tʃe se ne ˈmette ˈpɔko
ci se ne mette poco

Finale Emilia
Example No. 63
i.
a z ˈdɔrɐm beŋ
ClS si dorme bene
a z ˈdɔrɐm ˈli?
ClS si dorme lì?
ii.
a. al z ˈved ˈsempɐr paˈsar
ClS si vede sempre passare
i z ˈved ˈsempɐr paˈsar
ClS si vedono sempre passare
b.
ˈlu al s la ˈkompra
lui ClS se la compra
c.
al s iŋ ˈkompra ˈdo
ClS se ne compra due
d.
a sa g ˈda sempɐr raˈʑoŋ
ClS si gli dà sempre ragione
f.
a sa g ˈmet a ˈsa:l
ClS si ci mette il sale
g.
a z g in da ˈtrɔpa
ClS si gli ne dà troppa
h.
a z g in ˈmet ˈpɔ:k
ClS si ci ne mette poco

Firenze
Example No. 64
i.
ˈli e si ˈdɔrme ˈbɛne
lì ClS si dorme bene
ii.
a. e/le si homprano
ClS si comprano
e/la si ˈhompra
ClS si compra
la (un) si ˈvede
ClS non si vede
b.
la se la hompra
ClS se la compra
c.
la se ne hompra θre
ClS se ne compra tre
d.
e si ʎʎi/ ʎʎi si ˈda dde ˈlibri
ClS si gli/ gli si dà dei libri
e.
e mi si vede
ClS mi si vede
f.
e ʃi si/ si ʃi va
ClS ci si/ si ci va
g.
e si ʎʎe ne da ddiˈmorti
ClS si gli ne dà molti
si ɲˈɲe ne da ddiˈmorti
ClS si gli ne dà molti
e ʎʎi se ne da ddi ˈmorti
ClS gli se ne dà molti
h.
e ʃi se ne mette di ˈmorto
ClS ci se ne mette molto
e se ne ʃi mette di ˈmorto
ClS si ne ci mette molto
e si ʃe ne ˈmette di ˈmorti
ClS si ci ne mette molto

Fontane
Example No. 65
i.
iˈtsi u s ˈdrømə ˈbɛŋ
qui ClS si dorme bene
u s ˈdrøm-lu ˈbɛŋ?
ClS si dorme-ClS bene?
ii.
a. kiˈɛl u s ˈveg ˈsɛmp paˈsɔ
quello ClS si vede sempre passare
kiˈɛi i s ˈvegu ˈsɛmp paˈsɔ
quelli ClS si vedono sempre passare
b.
kiˈɛl u s lu ˈkata
quello ClS se lo compra
c.
kiˈɛl u s nu ˈkata ˈdyi
quello ClS se ne compra due
d.
u i s da ˈsɛmprə raˈʒuŋ
ClS gli si dà sempre ragione
f.
(d iˈtsi u s ˈpasa ˈbɛŋ)
di qui ClS si passa bene
h.
u i si nu ˈbyta ˈpo:k
ClS ci se ne mette poco

Fontanigorda
Example No. 66
i.
ˈli se ˈmaɲdʒa ˈbɛŋ
lì si mangia bene
ne se ge ˈmaɲdʒa ˈninte ˈbɛŋ
non si ci mangia niente bene
ii.
a. ˈliɛ u se ˈvɛ ˈsɛmpre paˈsa
lui ClS si vede sempre passare
ˈlatri i se ˈvɛŋ ˈsɛmpre paˈsa
loro ClS si vedono sempre passare
b.
ˈliɛ u s u ˈkatta
lui ClS se lo compra
c.
u s in ˈkatta ˈtrɛi
ClS se ne compra tre
d.
a ˈkølu ˈli se ge da ˈsɛmpre e paˈlaŋke
a quello lì si gli dà sempre i soldi
e.
te se kuˈnuʃe ˈbɛŋ
ti si conosce bene
f.
se ge ˈpassa
si ci passa bene
g.
se g iŋ ˈda ˈdwi
si gli ne dà due
h.
se g iŋ ˈbɛtta ˈpwɔka
si ci ne mette poca

Forni di Sotto
Example No. 67
i.
a si duˈar ˈbɛŋ
ClS si dorme bene
si duˈarm-e ˈbɛŋ?
si dorme-ClS bene?
durˈmis-e(l)?
dorme-ClS?
ii.
a. a si li/ la viˈo:t paˈsa: ˈsɛmpri
ClS si li/ la vede passare sempre
b.
a si li ˈkɔmprɛ
ClS se lo compra
c.
a si ŋ ˈkɔmprɛ ˈdoi
ClS se ne compra due
d.
a i si ˈda ˈsɛmpri raˈʒɔ̃
ClS gli si dà sempre ragione
g.
a i si ŋ ˈda ˈmasɛ
ClS gli se ne dà troppo

Forno Valle Strona
Example No. 68
i.
a z ˈdɔrm ˈbø:ɲ (?)
ClS si dorme bene(?)
ii.
a. ˈlyi a z ˈvo:k ˈsempur paˈse
lui ClS si vede sempre passare
ˈlo:r i z ˈvogu ˈsempur paˈse
loro ClS si vedono sempre passare
b.
a z lu ˈkrompa
ClS se lo compra
c.
a z nu ˈkrompa ˈdoi
ClS se ne compra due

Galtellì
Example No. 69
i.
iˈnɔkɛ zi ˈdrommi bˈbɛnɛ
là si dorme bene
si a drumˈmitu ˈɛnɛ
si ha dormito bene
ii.
a. si ˈviɛ kɔˈlaɳɖɛ
si vede sempre passando
si ˈviɛnɛ ˈzɛmpɛr kɔˈlaɳɖɛ
si vedono sempre passando
b.
ˈissu zi (kke) lu ˈpikkata
lui si (ce) lo prende
c.
ˈissu zi kkɛ ɳɖɛ ˈpikka dˈduɔzɔ
si ce ne prende due
d.
si li ˈðata za rɛˈjɔnɛ
si gli dà la ragione
f.
bi zi ˈpɔnɛ ssu ˈzalɛ
ci si mette il sale
iŋˈkuɛ si bbi ˈkɔlata
si ci passa
g.
si ɳɖɛ li ˈða ˈpakku
si ne gli dà poco

Garessio
Example No. 70
i.
u z ˈdørme ˈbɛŋ
ClS si dorme bene
u s ɛ ˈsɛmprɛ dørˈmiu ˈbɛŋ
ClS si è sempre dormito bene
ii.
a. ˈlu i s ˈvugi ˈsɛmprɛ paˈsɔ
loro ClS si vedono sempre passare
ˈle u s ˈvuge ˈsɛmprɛ paˈsɔ
lui ClS si vede sempre passare
b.
le u s u ˈkɒta
lui ClS se lo compra
c.
u s iŋ ˈkɒta ˈdui
ClS se ne compra due
d.
u s i ˈda ˈsɛmprɛ raˈʒoŋ
ClS si gli dà sempre ragione
f.
u s i ˈpasa ˈbɛŋ
ClS si ci passa bene
g.
i s i eŋ ˈda ˈtropi
ClS si gli ne dà troppi
h.
u s i eŋ ˈfika ˈpo:ku
ClS si ci ne mette poco

Giffoni
Example No. 71
i.
ˈla sə ˈrɔrmə bˈbuənə
là si dorme bene
ii.
b. ˈissə s u ˈpiʎʎa
lui se lo prende
c.
ˈissə sə nə ˈpiʎʎa ˈrujə
lui se ne prende due
f.
ɲtʃə sə ˈmɛttə ru sˈsa:lə
ci si mette il sale
g.
(ɲtʃə nə ˈrammə asˈsajə)
gliene ne diamo molti

Gizzeria
Example No. 72
i.
ˈɭɭa si ˈðɔrma bˈbɔnu
là si dorme bene
ii.
a. ˈiɭɭi si ˈviðanu pasˈsara ˈsɛmprɛ
loro si vedono passare sempre
d.
a ˈiɭɭu si tʃɛ ˈðitʃa a kkusˈsi
a lui si gli dice così
f.
si ttʃɛ ˈmintɛ u ˈsalɛ
si ci mette il sale
g.
si ttʃ indɛ ˈðitʃa ˈtrɔppu
si gli ne dice troppo
h.
si ttʃi ndɛ ˈmintha ˈpɔku ˈsala
si ci ne mette poco sale

Grumello del Monte
Example No. 73
i.
ˈle ha ˈdorma (mia) ˈbe
lì si dorme (mica) bene
ha ˈdorma ˈbe?
si dorme bene?
ha ˈlae-l?
si lava-ClS?
ii.
a. ˈly al ha ˈɛt a paˈha
lui ClS si vede a passare
ˈle la ha ˈɛt a paˈha
lei ClS si vede a passare
ˈlur i ha ˈɛt a paˈha
loro ClS si vedono a passare
b.
la maria la ha l ˈkrompa
la Maria ClS se lo compra
c.
al na ha ˈkrompa ˈtri
ClS ne si compra tre
d.
ga ha ˈda di ˈliber
gli si dà dei libri
e.
ta ha ˈɛt ˈtøtʃ i ˈde
ti si vede tutti i giorni
f.
ga ha ˈmɛt ˈhɛmper
ci si mette sempre
g.
ga na ha ˈda ˈdu
gliene si dà due
h.
ga na ha ˈmɛt ˈtri
ce ne si mette tre

Iacurso
Example No. 74
i.
(nɔn) si ˈðɔrmɛ ˈbuɐni
(non) si dorme bene
si ˈmaɲdʒa ˈbuɐni
si mangia bene
si aˈvia ˈsɛmpɛ ðɔrˈmutu ˈbuɐni
si aveva sempre dormito bene
ii.
a. ˈiru/ˈira si ˈviðɛ ˈsɛmphɛ
lui/lei si vede sempre
b.
ˈiru si l akˈkhattha
lui se lo compra
c.
si nd akˈkhattha ˈtri
se ne compra tre
d.
li si ˈðunanu ˈtrɔppu ˈsɔrdi
gli si danno troppi soldi
e.
(kha mi ˈvijju bˈbɔna / mi khaˈnuʃʃu)
qui mi vedo bene/ mi conosco
g.
li si nda ˈparra ˈsɛmphɛ
gli se ne parla sempre
li si nda ˈðunanu ˈtrɔpphu ˈsɔrdi
gli se ne danno troppi soldi
h.
(si nda ˈmɛnthɛ ˈpuɐku)
se ne mette poco

Incudine
Example No. 75
i.
ˈʎɔ z ˈdɔrma ˈbe
là si dorme bene
ii.
a. ˈkwɛl se l ˈve:k ˈsɛmper a paˈsa
quello si lo vede sempre a passare
kwi ˈʎɔ s ie ˈve:k ˈsɛmper a paˈsa
quelli si li vede sempre a passare
b.
l se l ˈkompra
ClS se lo compra
c.
l se ŋ ˈkompra ˈðu
ClS se ne compra due
d.
s i reˈgala ŋ ˈliber
si gli regala un libro
e.
s te ˈve:t ˈbe
si ti vede bene
f.
(a se ˈpasa ˈbe)
ClS si passa bene
g.
s ie n ˈda ˈtaɲtʃ
si gli ne dà tanti

Inveruno
Example No. 76
i.
ki gi ŋˈʃi sa ˈdɔrma ˈbeɲ
qui si dorme bene
ii.
a. ˈly: sa ˈve:t ˈsempɐr a paˈsa
lui si vede sempre a passare
ˈlu:r sa ˈve:dɐn ˈsempɐr a paˈsa
loro si vedono sempre a passare
b.
(la ˈtøi)
la prende
c.
(sa) na ˈtøi ˈdy:
se ne prende due
d.
ga sa da un ˈlibɐr
gli si dà un libro
f.
(sa ˈmɛt a ˈsɑɒ:)
si mette il sale
g.
ga sa na ˈda ˈdy:
gli se ne dà due
h.
ga sa na ˈmɛt ˈpɔ:k
ci se ne mette poco

Ittiri
Example No. 77
i.
si ˈdrommiði
si dorme
s aða ˈzɛmprɛ drɔmˈmiðu ˈɛɛ
si ha sempre dormito bene
ii.
a. ˈissu ˈs iðɛ sˈsɛmprɛ βasˈsɛndɛ
lui si vede sempre passando
ˈissɔs ˈs iðɛnɛ ˈsɛmprɛ βasˈsɛndɛ
loro si vedono sempre passando
b.
ˈissu si lu ˈɣɔmpɔraða
lui se lo compra
c.
ˈissu si ndɛ ˈɣɔmpɔra dˈduɔzɔ
lui se ne compra due
d.
si li ˈða sˈsɛmprɛ rɛˈʒɔnɛ
si gli dà sempre ragione
e.
si ˈð iðɛ bˈbɛnɛ
si ti vede bene
si ˈm iðɛ bˈbɛnɛ
si mi vede bene
f.
(inˈnɔɣɛ si ˈβassa bˈbɛnɛ)
là si passa bene
g.
si nde li ˈða mˈmɛða dɛ iˈnari
si ne gli dà molti di soldi

Laconi
Example No. 78
i.
inˈnɔʒɛ si ˈomri ˈβɛnnɛ
là si dorme bene
ii.
a. si bˈbianta ˈzɛmpra βasˈsandu
si vedono sempre passando
si bˈbiaða ˈzɛmpra βasˈsandu
si vede sempre passando
b.
si ɖɖu ˈkɔmpraða
se lo compra
c.
si ndi ˈkɔmpraða dˈduaza
se ne compra due

Laino Borgo
Example No. 79
i.
ˈdda sə ˈdɔrmɪ bˈbuɐnʊ
là si dorme bene
ii.
a. ˈjiddu si ˈviði pasˈsa
lui si vede passare
ˈlɔru si ˈviðunu pasˈsa
loro si vedono passare
b.
s a:kˈkatɪ
se (lo) compra
c.
sə n akˈkattɪ dˈduji
se ne compra due
d.
s i ða sˈsɛmbi radˈdʒuni
si gli dà sempre ragione
f.
si tʃi ˈmitti
si ci mette
h.
si tʃi ni ˈmitti
si ci ne mette

Lessolo
Example No. 80
i.
ˈli a s ˈdɔrm ˈbɛŋ
lì si dorme bene
ii.
a. ˈlu:r a z ˈvezaŋ ˈsɛmpi paˈsar
loro ClS si vedono sempre passare
ˈkɛl a z ˈvez ˈsɛmpi paˈsar
lui ClS si vede sempre passare
b.
a s la ˈlava
ClS se la lava

Livo
Example No. 81
i.
ˈio se ˈdɔrm ˈbɛŋ(?)
là si dorme bene(?)
no se ˈdɔrm bɛŋ ˈnɔ
non si dorme bene no(?)
se ˈlav-el ˈdʒo?
si lava-ClS giù(?)
ii.
a. ˈela se la ˈve:t ˈsɛmper paˈsar
lei si la vede sempre passare
se le ˈve:t ˈsɛmper paˈsar
si lo vede sem0pre passare
b.
ˈel el se la ˈkrompa
lui ClS se la compra
c.
el se ŋ ˈkrompa ˈdoi
lui se ne compra due
d.
se je ˈdis eŋˈtsi
si gli dice così
g.
se je l dis
si gli lo dice

Luras
Example No. 82
i.
si ˈmaɳɖiɣa bˈbɛnɛ
là si dorme bene
ii.
a. ˈissɛ z iɛ ssɛmprɛ pasˈsɛɳɖɛ
lui si vede sempre passando
ˈissɛ sˈs iɛnɛ ˈsɛmprɛ βasˈsɛɳɖɛ
loro si vedono sempre passando
b.
si lu ˈmaɳɖiɣaða
se lo mangia
c.
si ɳɖɛ ˈmaɳɖiɣa dˈduaza
se ne mangia due
d.
a ˈissɛ zi li ˈnara gˈgazi
a lui si gli dice così
f.
si bbi/ kkɛ ˈβɔnɛðɛ zu ˈzalɛ
si ci mette il sale
g.
si ɳɖɛ li/ lis ˈnara mˈmɛða
si ne gli/loro dice molti

Macà
Example No. 83
i.
si ˈðɔrmi ˈβɛ
si dorme bene
s ɛ sˈsɛmpri maɲˈɟatu ˈβɛ
si è sempre mangiato bene
ii.
a. ˈɛddi si ˈwɛɾini sɛmpri pasˈsa
loro si vedono sempre passare
b.
ˈɛddu u zi ˈkɔmpra
lui lo si compra
c.
si nni ˈkɔmpra ˈðui
se ne compra due
d.
a ˈɛddu li zi ˈðitʃi kuˈzi
a lui gli si dice così
e.
ti zi ˈvɛri pasˈsa tutti i ˈjɔrni
ti si vede passare tutti i giorni
g.
si ddi nni ˈɾa ˈtrɔppu
si gli ne dà troppo

Marsala
Example No. 84
i.
si ˈrɔimmɪ bˈbɔnʊ
si dorme bene
s a dduimˈmutu ˈsɛmpɪ bˈbɔnʊ
si ha dormito bene
ii.
a. ˈiɖɖu si ˈvirɪ ˈsɛmpɪ pasˈsarɪ
lui si vede sempre passare
ˈiɖɖi si ˈvirunʊ ˈsɛmpɪ pasˈsarɪ
loro si vedono sempre passare
b.
si l akkatˈta
se lo compra
c.
si nn akˈkatta ˈruɪ
se ne compra due
d.
si ttʃi ˈruna ˈsɛmpɪ radˈdʒunɪ
si gli dà sempre ragione
f.
si ttʃi ˈmɪttɪ u ˈsalɪ
si ci mette il sale
h.
si ttʃi nni ˈmɪttɪ ˈpikka
si ce ne mette poco

Martignana Po
Example No. 85
i.
a z ˈdɔrʊm ˈbe:ŋ(?)
si dorme bene(?)
lo l az ˈlavæ
lui ClS si lava
a z ˈlav-al ˈlo?
ClS si lava-ClS lui?
ii.
a. i dʒurˈnai i s ˈlɛs ˈtot i ˈdɔ:
i giornali ClS si leggono tutti i giorni
ˈle a z ˈlɛz i dʒurˈnai
lì si legge i giornali
b.
ˈlo a sɜ l ˈkumpræ
lui ClS se lo compra
a s ia ˈlavæ
ClS se li lava
c.
a sɜ ŋ kumpræ ˈtrɛ
ClS se ne compra due
d.
a sɜ g ˈda di ˈlebɐr
ClS si gli dà dei libri
e.
a sɜ m vød
ClS si mi vede
a vɜ sɜ ˈvød
ClS vi si vede
f.
a sɜ g ˈpasæ ˈbe:ŋ
ClS si ci passa bene
g.
a sɜ g ɜ n ˈda ˈtanti
ClS si gli (si) ne dà tanti
h.
a sɜ g ɜ n ˈmøt ˈta:nt
ClS si ci (si) ne mette tanto

Martina Franca
Example No. 86
i.
ˈɖɖɛ sə ˈduormə bˈbu:nə
là si dorme bene
ii.
a. ˈjəɖɖə sə ˈvɛrə ˈseəmprə də pasˈsa
lui si vede sempre di passare
ˈlourə sə ˈviərənə ˈseəmprə də pasˈsa
loro si vedono sempre di passare
b.
sə l akˈkattə
se lo compra
c.
sə n akˈkattə ˈɖoujə
se ne compra due
g.
(a ˈiddu si ni ˈtɔnu asˈsai)
a lui se ne danno molti
h.
(sə nə ˈmiəttə ˈpəkkə)
se ne mette poco

Marzano Appio
Example No. 87
i.
ˈla se ˈrɔrme bˈbuənu
là si dorme bene
ii.
a. a ˈissi se ˈverunu ˈsɛmbe pasˈsa
a loro si vedono sempre passare
d.
a ˈissu ʎi si ˈra sɛmbe radˈdʒone
a lui gli si dà sempre ragione

Mascioni
Example No. 88
i.
ˈlɔko se ˈɔrme ˈbɛne
là si dorme bene
ˈlɔko non se ˈɔrme ˈbɛne
là non si dorme bene
ii.
a. ˈissu/ˈessa se ˈveje ˈsembre
lui/lei si vede sempre
ˈissi se ˈviju ˈsɛmbre
loro si vedono sempre
b.
maˈria se la ˈkombra
Maria se la compra
c.
maˈria se ne ˈkombra ˈtanti
Maria se ne compra tanti
d.
a ˈissu se li dˈdau ˈtrɔppi ˈsordi
a luigli si gli dà troppi soldi
e.
me se rekoˈnoʃʃe
mi si riconosce
f.
tʃe se ˈpassa bˈbɛne
ci si passa bene
g.
se ne li ˈparla ˈsɛmbre
se ne gli parla sempre
h.
tʃe se ne ˈmittu ˈtanti
ci se ne mette tanti

Masi Torello
Example No. 89
i.
a z ˈdɔrɐm beŋ(?)
ClS si dorme bene(?)
a z ˈlav-al?
ClS si lava-ClS?
ii.
a. ˈlo:r i z ˈve:t ˈsempar a paˈsar
lui ClS si vedono sempre a passare
ˈlu al z ˈve:t ˈsempar a paˈsar
lui ClS si vede sempre a passare
b.
al z la ˈkompræ
ClS se la compra
c.
a s n iŋ ˈkompræ ˈdu
ClS se ne compra due
d.
a sa g ˈdæ un ˈlibar
ClS si gli dà un libro
e.
al sa m ˈvɔltæ
ClS si mi volta
f.
a sa g met al ˈsa:l
ClS si ci mette il sale
g.
a z g n ˈdæ ˈdu
ClS si gli ne dà due
h.
a z g n ɛ ˈmi:s ˈpo:k
ClS si ci ne mette poco

Masserano
Example No. 90
i.
a z ˈdɔrm ˈbeŋ
ClS si dorme bene
l a sempre dyrˈmy-se ˈbeŋ
ClS a sempre dormito-si bene
ii.
a. ˈtʃøl s ˈtʃɛra ˈsempre paˈse
quello si vede sempre passare
ˈluir s ˈtʃɛru ˈsempre paˈse
loro si vedono sempre passare
b.
a s lu ˈkata
ClS se lo compra
c.
a s nuŋ ˈkata ˈdui
ClS se ne compra due
d.
(a z daŋ trɔp ˈso:d)
ClS si danno troppi soldi
g.
(a z nu daŋ ˈtrɔ:p)
ClS se ne danno troppi
h.
(a z nu ˈbyta ˈpo:k)
ClS se ne mette poco

Mercatello sul Metauro
Example No. 91
i.
ma ˈlɪ sə ˈdɔrmə ˈbe:nə
lì si dorme bene
ii.
a. ki ˈdʊ sə vedənə ˈsɛmpr a paˈsɛ
quei due si vedono sempre a passare
sə vedə ˈsɛmpr a paˈsɛ
si vede sempre a passare
b.
s el ˈkompra
se lo compra
c.
s nə ˈkompra ˈdʊ
se ne compra due
d.
ɲi s i ˈda ˈtrɔp
gli si (gli) dà troppo
f.
tʃə sə ˈmet el ˈsɛ:l
ci si mette il sale
g.
ɲi sə nə ˈditʃ
gli se ne dà dice
h.
tʃə sə nə ˈmet ˈpo:ki
ci se ne mette pochi

Mercato Saraceno
Example No. 92
i.
aˈle u s ˈdorma ˈbɜ̃
lì ClS si dorme bene
ii.
a. ˈlu u s ˈve:d ˈsɛmpra a paˈsɛ
lui ClS si vede sempre a passare
ˈlor i s ˈve:d ˈsɛmpra a paˈsɛ
loro ClS si vedono sempre a passare
b.
u s e ˈkɔmpra per ˈsɛ
ClS se lo compra per sè
c.
u s uŋ ˈkɔmpra ˈdu
ClS se ne compra due
d.
u s i ˈdiz akˈse
ClS si gli dice così
f.
u s i ˈpaɕa ˈbɜ
ClS si ci passa bene
g.
u s(u) ɲun ˈda ˈdu
ClS si gli ne dà due
u iu s un ˈda ˈdɔ
ClS gli se ne dà due
h.
u s(u) ɲun ˈmet ˈpo:k
ClS si ce-ne mette poco
u i s nun ˈmet ˈpo:k
ClS gli se ne mette poco

Minervino Murge
Example No. 93
i.
ˈddæ sə ˈðɔrmə bˈbuənə
là si dorme bene
ii.
a. ˈluərə sə ˈvɛðənə sɛmbə də pasˈsæ
loro si vedono sempre di passare
b.
sə l akˈkattə
se lo compra
c.
sə n akˈkattə ˈdɛwə
se ne compra due

Modena
Example No. 94
i.
a z ˈdɔrem
là si dorme bene
ii.
a. i s ˈkɔmpren lunˈtera
ClS si comprano volentieri
b.
la maˈria la s la ˈkɔmpra
Maria ClS se la compra
c.
la maˈria la s iŋ ˈkɔmpra di ˈmʌndi
Maria ClS se ne compra molti
d.
a se g da di ˈleber
ClS si gli dà dei libri
a g s ag rvɔlta al stʌmek
ClS gli si (gli) rivolta lo stomaco
al se g mɛt davanti
ClS si gli mette davanti
e.
(a t vdam ˈsɛmper lunˈtera)
ClS ti vediamo sempre volentieri
a m ˈs mɛt davanti
ClS mi si mette davanti
a m s arˈvɔlta al stʌmek
ClS mi si rivolta lo stomaco
f.
a se g ˈva lunˈtera
ClS si ci va volentieri
g.
a z g in ˈda di ˈmʌndi
ClS si gli ne dà molti
h.
a z g in ˈmɛt pɔk
ClS si ci ne mette

Modica
Example No. 95
i.
si ˈrɔmmi bˈbuɔnu
si dorme bene
s aˈvia ddumˈmutu ˈsɛmpri bˈbuɔnu
si aveva dormito sempre bene
ii.
a. ˈiɖɖu si ˈviri ˈsɛmpri
lui si vede sempre
ˈiɖɖi si ˈvirunu ˈsɛmpri
loro si vedono sempre
b.
s ɔ kkatˈta
se lo compra
s ɛ ˈlava
se le lava
c.
si nn akˈkatta ˈtri
se ne compra due
d.
si tʃi ˈrununu ˈlibbra
si gli danno libri
e.
(vi kanuʃˈʃiti bˈbuɔni)
vi conoscete bene
f.
si tʃi ˈpassa
si ci passa bene
si tʃi ˈmɛtti u ˈsali
si ci mette il sale
g.
si tʃi ni ˈrununu ˈtri
si gli ne dà troppo
h.
si tʃi ni ˈminti asˈsai
si ci ne mette poco

Moncalvo
Example No. 96
i.
a s ˈdrɔm ˈbeŋ
ClS si dorme bene
ii.
a. i dʒurˈnai az ˈlezu ˈtytʃ i ˈdi
i giornali ClS si leggono tutti i giorni
a z ˈlezu i dʒurˈnai
ClS si leggono i giornali
b.
maˈria s lu ˈkata (ˈnɛŋ)
Maria se lo compra (mica)
c.
a s nu ˈkata ˈtrɛi
ClS se ne compra tre
e.
va sa sˈtʃara
vi si vede
f.
(a s ˈpasa)
ClS si passa
g.
(a s nu ˈparla a ˈkil)
ClS se ne parla a quello
h.
(s nu ˈbyta ˈtant)
se ne mette tanto

Montaldo
Example No. 97
i.
li u s ˈmɒɲdʒa ˈbɛŋ
lì ClS si mangia bene
u s ˈdrøma ˈbɛŋ
ClS si mangia bene
ii.
a. ˈkɛl u s ˈvɛgɑ (ˈnɛŋ/ˈsɛmp)
quello ClS si vede (mica/ sempre)
ˈkilɑ a s ˈvɛgɑ
quella ClS si vede
b.
maˈria a ss u ˈkɒta
Maria ClS se lo compra
c.
maˈria a s nu ˈkɒta ˈtaɲtʃi
Maria ClS se ne compra tanti
f.
(u s ˈpasa ˈbɛŋə)
ClS si passa bene
g.
(yd ˈsod u s nu ˈdɒ ˈtantʃi)
di soldi ClS se ne dà tanti
h.
(u s nu ˈbyta ˈtant)
ClS se ne mette tanto

Montalto Uffugo
Example No. 98
i.
ˈɖɖa si ˈmaɲdʒa bˈbuɐnu
là si mangia bene
ii.
a. ˈiɖɖu si ˈviða sˈsɛmbri pasˈsari
lui si vede sempre passare
ˈiɖɖi si ˈviðanu ˈsɛmbri pasˈsari
loro si vedono sempre passare
b.
s u: ˈmaɲdʒa
se lo mangia
c.
si nni ˈmaɲdʒa dˈduvi
se ne mangia due
d.
si ttʃi ˈðuna sˈsɛmbri radˈdʒuni
si gli dà smpre ragione
f.
si ttʃi ˈmindar u ˈsali
si ci mette il sale

Montebello Ionico
Example No. 99
i.
ˈɖa si ˈðɔrmi bˈbɔnu
là si dorme bene
ii.
b. ˈiɖu s u kˈkattha
lui se lo compra
c.
si ndi kˈkattha dˈdui
se ne compra due
g.
ɲtʃi si ndi ˈðunanu ˈtanti
gli se ne danno tanti
h.
(si ndi ˈmɛnthiˈpɔku)
se ne mette poco

Montebruno
Example No. 100
i.
ˈli se ˈdɔrme ˈbɛŋ
lì si dormea bene
ii.
a. u se ˈvei ˈsɛmpre pasˈsa
ClS si vede sempre passare
i se ˈvɛŋ ˈsɛmpre pasˈsa
ClS si vedono sempre passare
b.
u se l akˈkatta
ClS se lo compra
c.
u s in ˈkatta duˈi
ClS se ne compra due
d.
a ˈle se ge diʒe kuʃˈʃi
a lui si gli dice così
g.
se g iŋ ˈdiʒe ˈtrɔpe
si gli ne dice troppe
h.
se g iŋ ˈmɛtte ˈpoku
si ci ne mette poco

Monteguiduccio
Example No. 101
i.
ma ˈlɪ se ˈdɔrme ˈbe:ŋ
lì si dorme bene
ii.
a. (ma) ˈlʊ se ve:d ˈsɛmpre a paˈse
(a) lui si vede sempre a passare
(ma) ˈlo:r se vedne ˈsɛmpre a paˈse
(a) loro si vedono sempre a passare
b.
se l ˈkompra
se lo compra
c.
s ne ˈkompra ˈdʊ
se ne compra due
d.
i se ˈda n ˈlibre
gli si dà un libro
e.
te se ˈve:d
ti si vede
f.
tʃe s ˈpasa ˈbeŋ
ci si passa bene
g.
i s ne ˈdaŋ
gli se ne danno
h.
tʃe s ne ˈmɛt ˈdʊ
ci se ne mette due

Monteparano
Example No. 102
i.
ˈdda si ˈdɔrmi bˈbwɛnu
là si dorme bene
ii.
a. ˈiddu si ˈvɛti ˈsɛmpri pasˈsa ti ˈkwa
lui si vede sempre passare di qua
ˈlɔru si ˈvɛtunu ˈsɛmpri pasˈsa ti ˈkwa
loro si vedono sempre passare di qua
b.
ˈiddu si lu kˈkatta
lui se lo compra
c.
ˈiddu si ni kˈkatta ˈtɔi
lui se ne compra due
g.
(a ˈiddu si ni ˈtɔnu asˈsai)
a lui se ne danni molti
h.
(si ni ˈmɛtti ˈpikka)
se ne mette poco

Monterosso Calabro
Example No. 103
i.
si ˈdɔrma bˈbuɐni
si dorme bene
ii.
a. ˈiɖju si ˈviða ˈsɛmpa pasˈsara
lui si vede sempre passare
ˈiɖji si ˈviðunu ˈsɛmpa pasˈsara
loro si vedono sempre passare
b.
ˈiɖju s u kˈkhattha
lui se lo compra
c.
ˈiɖju si nda kˈkhattha ˈdui
lui se ne compra due
d.
(ɲtʃi riɣaˈlamu nu ˈlibbru)
gli regaliamo un libro
e.
(ˈkkha mi ˈviju bˈbɔna)
qua mi vedo bene
f.
(ɛ ˈɖja si ˈpassa bˈbuɐni)
di là si passa bene
g.
(ɲˈtʃi nda ˈðununu ˈsɛmpa asˈsai)
gliene danno sempre molti
h.
(si nda ˈmɛntha ˈpuɐku)
se ne mette poco

Montjovet
Example No. 104
i.
ˈla ʃe miɲdʒe ˈbiɛ̃
là si mangia bene
l a sɛmpre miɲˈdʒa-ʃe ˈbiɛ̃
ClS ha sempre mangiato-si bene
ii.
a. ʃi ˈdu ʃe ˈveõ ˈsɛmpre paˈsei
quei due si vedono sempre passare
b.
l a laˈva-ʃe-je
ClS ha lavato-si-le
d.
a ˈløi je ʃe ˈdunne sɛmpre raˈʒõ

Morano Calabro
Example No. 105
i.
ˈɖɖæ sə ˈrɔrma bˈbonu
là si dorme bene
ii.
a. ˈiɖɖu si ˈvira sˈsɛmbə pasˈsɛ
lui si vede sempre passare
ˈiɖɖi si ˈvirunu ˈsɛmbə pasˈsɛ
loro si vedono sempre passare
b.
ˈiɖɖu s a:kˈkatərə
lui se (lo) compra
c.
ˈiɖɖu sə n akˈkatta ɖˈɖui
lui se ne compra due
d.
(i ˈrɔnənə i ˈsɔldətə)
gli danno i soldi
f.
aɖˈɖæ sə tʃə ˈpassa bˈbonu
là si ci passa bene
(tʃə mənˈtimu u ˈsɛ:lə)
ci mettiamo il sale

Munacia
Example No. 106
i.
kuˈla si ˈmaɲɟa ˈβe
là si mangia bene
ii.
a. ˈiɖɖi zi ˈiðini ˈzɛmpri pasˈsa
loro si vedono sempre passare
ˈiɖɖu zi ˈiði ˈzɛmpri pasˈsa
lui si vede sempre passare
b.
i ss a llaˈwati
li si (=se li) ha lavati
c.
si nni ˈkɔmpra ˈmɔnda
se ne compra molta
d.
a ˈiɖɖu li zi ˈðani i ˈzɔlda
a lui gli si danno i soldi

Müstair
Example No. 107
i.
i za ˈdɔrma
ClS si dorme
a ˈla za ˈdɔrm-i ˈbaiɲ
là si dorme-ClS bene
ii.
a. i za ˈvɛtsa aˈdyna ad ɛl
ClS si vede sempre a lui
i nu za ˈvɛtsa ˈmai (aˈd ɛl)
ClS non si vede mai a lui
aˈd ɛl za ˈvɛts-i aˈdyna
a lui si vede-ClS sempre
las gaˈdzɛtas za ˈlɛ-i ˈmiɲtʃa ˈdi
i giornali si legge-ClS ogni giorno
b.
(ɛl tas ˈlava)
lui le lava
d.
aˈd ɛs za ˈda-i ˈkudəʃ
a loro si dà-ClS libri
e.
i za ta kaˈɲɔʃa
ClS si ti conosce
f.
ˈkwia za ˈʃta-i ˈbaiɲ
qui si sta-ClS bene
g.
(aˈd ɛl z a-i dat ˈmasa ˈblɛr)
a lui si ha-ClS dato troppo

Nocara
Example No. 108
i.
sə ˈðuərməðə bˈbuənə
si dorme bene
ii.
a. ˈluərə sə ˈvɪðənə sɛmbə i pasˈsɛ
loro si vedono sempre passare
b.
s u kˈkattəðə
se lo compra
c.
sə n akˈkattəðə ˈðujə
se ne compra due
d.
sə nə ða ssɛmbə radˈdʒo:n
si gli dà sempre ragione
e.
(tə ˈvɪðəsə)
ti vedi
f.
sə tʃə ˈmɪttəðə u ˈsɜɣə
si ci mette il sale

Odolo
Example No. 109
i.
ˈle hɛ ˈdorma ˈbe
lì si dorme bene
hɛ ˈdorma ˈbe ˈle?
si dorme bene lì?
hɛ ˈlavɛ-l?
si lava-ClS?
ii.
a. ˈly al ha ˈɛt a paˈha
lui ClS si vede a passare
ˈle la ha ˈɛt a paˈha
lei ClS si vede a passare
ˈlur i ha ˈɛt a paˈha
loro ClS si vedono passare
b.
(ˈɛl la ˈtøl)
ClS la prende
c.
(ɛl na ˈtøl ˈdu)
ClS ne prende due
g.
gɛ hɛ n ˈda ˈtrɔp
gli se ne dà troppo
h.
gɛ hɛ n ˈmɛt ˈtrɔp
ci se ne mette troppo

Olgiate Molgora
Example No. 110
i.
li ŋˈʃe se ˈdɔrma ˈbe:
lì si dorme bene
ii.
a. el se vɛd semper a paˈsɔ
ClS si vede sempre a passare
i se veden ssemper a paˈsɔ
ClS si vedono sempre a passare
b.
ˈly se la ˈkrumpa
lui se la compra
c.
ˈly se na ˈkrumpa ˈdy
lui se ne compra due
d.
ge se ˈde:s iŋˈʃe
gli si dice così
g.
ge se na ˈde:s ˈdo
gli se ne dice due

Olivetta S.Michele
Example No. 111
i.
iˈla hə ˈdɔrmə ˈbɛ̃:ŋ
là si dorme bene
ii.
a. ˈili hə ˈvegu də lɔŋg paˈha
quelli si vedono sempre passare
i linˈhɔ hə ˈlavu aˈki
i lenzuoli si lavano qui
b.
e lu hə ˈkata
ClS lo si compra
c.
u hə n ˈkata ˈdyi
ClS se ne compra due
d.
i hə ˈdi kumaˈkɔ
gli si dice così
e.
e mə h e abriˈva
ClS mi si è rivoltato
f.
i hə ˈmet a ˈha:
ci si mette il sale
g.
i hə n ˈdi ˈkatr
gli se ne dice quattro
h.
i hə n ˈmet ˈpauka
ci se ne mette poco

Olivone
Example No. 112
i.
a s ˈdrom ˈbe:ɲ (?)
ClS si dorme bene (?)
a s a ˈsempra druˈmit puˈlitu
ClS si ha (=è) sempre dormito bene
ii.
a. ˈly u z ˈveda sempra a paˈsɛ
lui ClS si vede sempre a passare
ˈlu: i z ˈveda sempra a paˈsɛ
loro ClS si vedono sempre a passare
b.
u sa l ˈkrumpa
ClS se lo compra
c.
u sa ŋ ˈkrumpa ˈdoi
ClS se ne compra due
d.
a sa g ˈda raˈʒoŋ
ClS si gli dà ragione
a g sa s raˈvolta ul ʃˈtømik
ClS gli si (si) rivolta lo stomaco
e.
a m/t sa s raˈvolta ul ˈʃtømik
ClS mi/ti si rivolta lo stomaco
f.
(da ˈki a s ˈpɛsa puˈlitu)
di qui ClS si passa bene
g.
a sa ga n ˈda ˈtrø:p
ClS si gli ne dà troppo
h.
a sa ga n ˈmɛt ˈpo:k
ClS si ci ne mette poco

Orsomarso
Example No. 113
i.
ˈddæ si ˈrɔrma bˈbu:nə
là si dorme bene
ii.
a. iddi si ˈvirini sɛmbi pasˈsæ
loro si vedono sempre passare
d.
tʃi si ˈmittiri u ˈsalu
ci si mette il sale

Oviglio
Example No. 114
i.
u s ˈdrɔmə ˈbɛiŋ
ClS si dorme bene
ii.
a. ˈkil u s vig ˈsɛimper a paˈsɛ
quello ClS si vede sempre a passare
ˈlur i s ˈvigu ˈsɛimper a paˈsɛ
loro ClS si vedono sempre a passare
b.
ˈkil u s ɛl ˈkahta
quello ClS se lo compra
c.
u s nuŋ ˈkahta ˈdoi
ClS se ne compra due
d.
u s i da ˈsɛimpɛr raˈʑɔŋ
ClS si gli dà sempre ragione
e.
(a t kunuˈʃuma ˈbɛŋ)
ClS ti conosciamo bene
f.
(u s ˈpasa ˈbɛiŋ)
ClS si passa bene
g.
u s nuŋ s i da ˈtrɔpa
ClS si ne si gli dà troppa
h.
(u s nuŋ beta ˈpɔk)
ClS se ne mette poco

Pagnona
Example No. 115
i.
iˈʎɔ se ˈðɔrmɛ ˈbeŋ
là si dorme bene
ii.
a. ˈkwi: se i vi sempre a paˈsa
quelli si li vede sempre a passare
se l/ la/ ʎe vi sempre a paˈsa
si lo/ la/ le vede sempre a passare
kiˈlɔ se i ˈlavɛ
là se li lava
b.
ly al se l ˈkrumpɛ
lui se lo compra
d.
ez ge ðiʒ ˈʃi
si gli dice così
f.
ez ge ˈmɛt ˈdʒo la ˈsa:l
si ci mette il sale
g.
ez ge n da ˈdyi
si gli ne dà due
h.
ˈez ge la ˈmɛt
si ci la mette

Pallare
Example No. 116
i.
u z ˈdrø:m ˈbeŋ
ClS si dorme bene
u s æ ˈsɛmpr dryˈmi ˈbeŋ
ClS si è sempre dormito bene
ii.
a. sa ˈdona a s ˈvɛg ˈsɛmpr a paˈsɛ
quella donna ClS si vede sempre a passare
ˈkai ɛ s ˈvɛgu ˈsɛmpr a paˈsɛ
quelli ClS si vedono sempre a passare
b.
ˈkal u s ɛl ˈkɒta
quello ClS se lo compra
c.
u s nuŋ ˈkɒta ˈdua
ClS se ne compra due
d.
a sˈli u s i dɒ tropi ˈsodi
a quello ClS si gli dà troppi soldi
f.
u s i ˈpɒsa
ClS si ci passa
g.
i s i nuŋ ˈdɒ ˈtropi
ClS si gli ne dà troppi
h.
u s i nuŋ ˈmɛt ˈpo:k
ClS si ci ne mette poco

Passirano
Example No. 117
i.
ˈle ha ˈdormɒ ˈbe
là si dorme bene
ha ˈdormɒ ˈbe?
si dorme bene?
ha ˈla-ɛl?
si lava-ClS?
ii.
a. ˈly ha l ˈvɛt ˈhɛmper a paˈha
lui si lo vede sempre a passare
ˈlur ha i ˈvɛt ˈhɛmper a paˈha
loro si li vede sempre a passare
b.
ˈly ɛl sa l ˈkomprɒ
ClS se lo compra
c.
ɛl sa ŋ ˈkomprɒ ˈdu
ClS se ne compra due
d.
ha ga ˈda ɛn ˈliber
si gli dà un libro
e.
ha ta ˈɛt ˈhɛmper
si ti vede sempre
f.
ha ga ˈpahɒ
si ci passa bene
g.
ha ga n ˈda ˈdu
si gli ne dà troppo
h.
ha ga n ˈmɛt ˈpo:k
si ci ne mette poco

Pescul
Example No. 118
i.
ˈla se ˈðɔrm ˈbeŋ
là si dorme bene
ˈla no se ˈðɔrm ˈbeŋ
là non si dorme bene
s a ˈsemper ðorˈmi ˈbeŋ ˈla
si ha sempre dormito bene là
ii.
a. kela ˈla se la ˈveðe ˈsemper a paˈsa
quella là si la vede sempre a passare
ki ˈla s i ˈveðe ˈsemper a paˈsa
quelli là si li vede sempre a passare
se l a veˈðuða ˈsemper a paˈsa
se la ha vista sempre a passare
b.
la se l ˈkompra
ClS se lo compra
c.
la se n a ˈtot ˈtrei par ela
ClS se ne ha preso tre per lei
d.
a kel ˈla se ge ˈðis koˈsi
a quello là si gli dice così
e.
se te koˈnos
si ti conosce
no se te ˈveðe ˈbeŋ
non si ti vede bene
f.
(ˈla se ˈpasa ˈbeŋ)
là si passa bene
g.
ˈsɔldi se ge n da ˈtanti
soldi si gli ne dà tanti
h.
se ge n ˈmɛt ˈtrei
si ci ne mette tre

Piana Crixia
Example No. 119
i.
u z ˈdrøm ˈbɛŋ
ClS si dorme bene
u s ɛ ˈsɛmprɛ dryˈmi ˈbɛŋ
ClS si è sempre dormito bene
u s ɛ vˈny sɛmpre ˈtɔrdi
ClS si è venuti sempre tardi
ii.
a. u s ˈvug ˈsempre a paˈsɛ
ClS si vede sempre a passare
i s ˈvugu ˈsɛmpre a paˈsɛ
ClS si vedono sempre a passare
b.
u s li ˈkata
ClS se lo compra
c.
u s na ˈkata ˈdui
ClS se ne compra due
d.
u s i ˈdiʒ ˈsɛmpre ˈʃi
ClS si gli dice sempre così
f.
u s i ˈbøta la ˈsɔ
ClS si ci mette il sale
g.
u s i na diʒ ˈdui
ClS si gli ne dice due

Pigna
Example No. 120
i.
ˈki se ˈmaɲdʒa ˈbɛ̃:ŋ
qui si mangia bene
ii.
a. ˈsili ˈli se ˈveŋ sɛmpre paˈsɑ:ɾ
quelli si vedono sempre passare
siˈli u se ˈve ˈsɛmpre paˈsɑ:ɾ
quello ClS si vede sempre passare
b.
u u se ˈpiʎa peɾ ˈeɾ
ClS lo si (=se lo)compra per lui
c.
u se ne ˈpiʎa ˈdui
ClS se ne compra due
d.
u se ge diʒe kuˈʃi
ClS si gli dice così
e.
(ti te kuˈnuʃe)
ClS ti conosci
f.
u se ge ˈmete a ˈsa:ɾ
ClS si ci mette il sale
g.
u se ge ne ˈda ˈtropu
ClS si gli ne dà troppo
h.
u se ge ne ˈmete ˈpoku
ClS si ci ne mette poco

Pinzano al Tagliamento
Example No. 121
i.
uˈi a si duˈrmis ˈbeŋ
lì ClS si dorme bene
a si e ˈsimpri durˈmit ˈbeŋ
lì ClS si è sempre dormito bene
si durˈmis-e ˈbeŋ?
si dorme-ClS bene?
durˈmis-e(l)?
dorme-ClS?
ii.
a. a si lu ˈvɛ:t ˈsimpri paˈsa
ClS si lo vede sempre passare
a s ju ˈvɛ:t ˈsimpri paˈsa
ClS si li vede sempre passare
b.
a si lu ˈkɔmprɛ
ClS se lo compra
c.
a si ŋ ˈkɔmprɛ ˈdoi
ClS se ne compra due
d.
a i si reˈgalɛ un ˈlibri
ClS gli si regala un libro
e.
a ti si ˈvɛ:d ˈbeŋ
ClS ti si vede bene
g.
a i (n) si n ˈda ˈmasɛ
ClS gliene si (ne) dà troppo
h.
(a n si n ˈmet ˈmasɛ)
ClS ne se ne mette poco

Piobbico
Example No. 122
i.
ma ˈlɪ sə ˈdɔrmə ˈbe:nə
lì si dorme bene
ii.
a. ˈlo:r sə vedənə ˈsɛmpr a paˈsɛ
loro si vedono sempre a passare
b.
s el ˈkompra
se lo compra
c.
sə nə ˈkompra ˈpo:k
se ne compra poco
d.
i s i ˈda sɛmprə raˈdʒo:nə
gli si (gli) dà un libro
f.
tʃə sə ˈmet el ˈsɛ:l
ci si mette il sale
g.
i si n i ˈda ˈtrɔppa
gli se ne (gli) dà troppa
h.
tʃə sə nə ˈmet ˈpo:k
ci se ne mette poco

Platania
Example No. 123
i.
ˈka sɛ ˈðɔrmɛ bˈbuənu
qua si dorme bene
ii.
a. ˈiɭɭi sɛ ˈviðanu ˈsɛmprɛ pasˈsarɛ
loro si vedono sempre passare
b.
ˈiɭɭu s a:kˈkatta
lui se (lo) compra
c.
si nd akˈkatta dˈdui
se ne compra due
d.
a ˈiɭɭu si ttʃɛ ˈðitʃɛ a kkusˈsi
a lui si gli dice così
f.
si ttʃɛ ˈmintɛ u ˈsalɛ
si ci mette il sale
g.
si ttʃ indɛ ˈðitʃɛ ˈpɔku
si gli ne dice poco
h.
si ttʃi ndɛ ˈminthɛ ˈpɔku
si ci ne mette poco

Pomaretto
Example No. 124
i.
eiˈki la z ˈdørmɔ ˈbɛ̃ŋ
qui ClS si dorme bene
ii.
a. i z vejən sampre paˈsa:
loro ClS si vedono sempre passare
ˈlɛ la z ve sampre paˈsa
lei ClS si vede sempre passare
b.
el a z lu ˈtʃattɔ
lui ClS se lo compra
c.
a z nən ˈtʃɛtɔ ˈdyi
ClS se ne compra due
d.
la z li lu ˈdi
ClS si glielo dice
g.
la z li ən ˈdi ˈdua
ClS se gliene dice due
h.
la z ɲən ˈbytɔ ˈpɔk
ClS si ce-ne mette poco

Pozzaglio
Example No. 125
i.
ˈle se ˈdɔrma ˈbɛ:n
lì si dorme bene
ii.
a. ˈlu:r i se ˈvɛ:t sɛmper a paˈsa
loro ClS si vedono sempre a passare
b.
ˈly ɛl se la ˈkumpra
lui ClS se lo compra
d.
a ˈly ge se ˈdis kuˈzɛ
a lui gli si dice così
f.
ge se ˈmet ɛl a:l
ci si mette il sale

Premana
Example No. 126
i.
ki ˈlɔ es maɲdʒe(?)
là si mangia(?)
es ˈdɔrme(?)
si dorme(?)
es es ˈlave ˈpɔ:k
ClS si si (=ci si) lava poco
ii.
a. ʊl dʒʊrˈnal es el ˈle:ʃ tytʃ i ˈði
il giornale si lo legge tutti i giorni
i paˈtati s ij ˈmaɲdʒe βʊnˈtere
le patate si le mangia volentieri
ˈly: es el ˈvi
lui si lo vede
b.
ˈly al s iʎe ˈlave (el ˈma:ŋ)
lui se le lava
d.
ez ge/te ða ˈsempre raˈzo:ŋ
si gli/ti dà sempre ragione
e.
es te koˈɲos ˈbe:ŋ/ˈmiɣɛ
si ti conosce bene/mica
f.
ki ˈlɔ es ˈpase ˈβe:ŋ
là si passa bene
g.
ez ge n da ˈtrɔ:p
si gli ne dà troppo
h.
ez ge n ˈmɛt ˈpɔ:kɛ
si ci ne mette poco
ˈez ge la ˈmɛt ˈsempre
si ci la mette sempre

Revere
Example No. 127
i.
a z ˈmaɲɑ beŋ ki?
ClS si mangia bene qui?
a s ˈpɛdn-ɐl?
ClS si pettina-ClS?
ii.
a. ˈly a z ˈvet ˈsempɐr paˈsa
lui ClS si vede sempre passare
ˈlor i z ˈvet ˈsempɐr paˈsa
loro ClS si vedono sempre passare
b.
la maˈriɑ la sa l ˈkomprɑ
la Maria ClS se lo compra
c.
la maˈriɑ la sa ŋ ˈkomprɑ ˈdo
la Maria ClS se ne compra due
d.
a sa g ˈda ɐn libɐr
ClS si gli dà un libro
e.
a (m) sa-m koˈɲos
ClS (mi) si mi conosce
f.
a sa g ˈpasɑ ˈbeŋ
ClS si ci passa bene
g.
a sa ga n da ˈtanti
ClS si gli ne dà tanti
h.
a sa ga n ˈmet ˈta:nt
ClS si ci ne mette tanto

Ripacandida
Example No. 128
i.
sə ˈdɔrmə bˈbuənə
si dorme bene
ii.
a. ˈeɟɟə sə ˈverə ˈsɛmbə pasˈsa
lui si vede sempre passare
ˈkwirə sə ˈvɛrənə ˈsɛmbə pasˈsa
loro si vedono sempre passare
b.
ˈjiɟɟə sə l akˈkattə
lui se lo compra
c.
sˈ n akˈkattə ˈdujə
se ne compra due

Roccasicura
Example No. 129
i.
ˈɛkkə tsə ˈðɔrmə bˈbuənə
qui si dorme bene
ts ɛ ˈsɛmprə dərˈmutə bˈbuənə
si è sempre dormito bene
ii.
a. ˈissə tsə ˈveðə ˈsɛmprə pasˈsa
lui si vede sempre passare
ˈlɔrə tsə ˈviðənə ˈsɛmprə pasˈsa
loro si vedono sempre passare
b.
tsə r akˈkatta
se lo compra
c.
tsə n akˈkatta ˈdu
se ne compra due
d.
a kˈkwirə tsə rə ˈdɛɐnnə ˈtrɔppə ˈsuərdi
a lui si gli danno troppi soldi
e.
tə ts arəkaˈnuʃʃə
ti si riconosce bene
f.
tʃə sə ˈpassa bˈbuənə
ci si passa bene
g.
tsə nə rə ˈdɛɐnnə ˈtrɔppə
si ne gli danno troppi
h.
tʃə sə nə ˈmettə ˈtanta
ci se ne mette tanta

Rocchetta Nervina
Example No. 130
i.
se ˈdɔrme ˈbɛ̃:
si dorme bene
ii.
a. i se ˈveŋ sɛmpre paˈsa:
ClS si vedono sempre passare
u se ˈve ˈsɛmpre paˈsa:
ClS si vede sempre passare
b.
u s u ˈkata
ClS se lo compra
c.
u se ne ˈkata paˈreʎi
ClS se ne compra molti
f.
se ge ˈmete a ˈsa:
si ci mette il sale
g.
se ge ne ˈdiʒe
si gli ne dice
h.
se ge ne ˈmete ˈpɔuku
si ci ne mette poco

Ro Ferrarese
Example No. 131
i.
a z ˈdɔrm beŋ (?)
ClS si dorme bene(?)
a z ˈlav-al?
ClS si lava-ClS?
ii.
a. ˈlo:r i z ˈve:t ˈsempar a paˈsar
loro ClS si vedono sempre a passare
ˈlu al z ˈve:t ˈsempar a paˈsar
lui ClS si vede sempre a passare
b.
al z la ˈkompra
ClS se la compra
c.
al s iŋ ˈkompra ˈdu
ClS se ne compra due
d.
a sa g ˈda un ˈlibar
ClS si gli dà un libro
e.
al t s ˈro:mp
ClS ti si rompe
f.
a sa g met al ˈsa:l
ClS si ci mette il sale
g.
a z g in ˈda ˈdu
ClS si gli ne dà due
h.
a z g in ˈmet ˈpo:k
ClS si ci ne mette poco

Rontagnano
Example No. 132
i.
aˈle u z ˈdormɜ ˈbɜ̃
lì ClS si dorme bene
ii.
a. ˈlu u s ˈvid ˈsɜmpræ a paˈsɛ
lui ClS si vede sempre a passare
luˈjeit i s ˈvi:d ˈsɜmpræ a paˈsɛ
loro ClS si vedono sempre a passare
b.
u s e ˈkɔmpræ
ClS se lo compra
d.
ma ˈlu u s i ˈdis akˈsi
a lui ClS si gli dice così
g.
u s i ni ˈdis ˈtrɔpi
ClS si gli ne dice troppe

Rotondella
Example No. 133
i.
sə ˈrɔrmərə bˈbɔnə
si dorme bene
ii.
a. sə ˈvirərə sɛmbə pasˈsa
si vede sempre passare
sə ˈvirənə sɛmbə pasˈsa
si vedono sempre passare
b.
s u akˈkattərə
se lo compra
c.
sə n akˈkattərə ˈrujə
se ne compra due
d.
s i ra ssɛmbə radˈdʒo:nə
si gli dà sempre ragione
f.
tʃə sə ˈmɪttərə u ˈsa:lə
ci si mette il sale
g.
s i nə ra sˈsɛmbə ˈtrɔppə
si gli ne dà troppo

Ruvo di Puglia
Example No. 134
i.
ˈda sə ˈdɔrmə bˈbu:nə
là si dorme bene
ii.
a. ˈeddə sə ˈvaidə ˈsiɐmbrə pasˈsa
lui si vede sempre passare
ˈlɔrə sə ˈviɐdənə ˈsiɐmbrˈ pasˈsa
loro si vedono sempre passare
b.
ˈeddə s u kˈkattə
lui se lo compra
c.
ˈeddə sə n akˈkattə ˈdewə
lui se ne compra due
d.
(lə ˈdɛ nu ˈlɪbbrə)
gli dà un libro

S.Agata Feltria
Example No. 135
i.
aˈle u s ˈdorma ˈbe:n
là ClS si dorme bene
ii.
a. lo u s ˈve̘:d ˈɕɛmpre a paˈse:
lui ClS si vede sempre a passare
lor i s ˈve̘:d ˈɕɛmpre a paˈse:
loro ClS si vedono sempre a passare
b.
u s e ˈkɔmpra per ˈsɛ
ClS se lo compra per sè
c.
u s ni ˈkɔmpra ˈdo
ClS se ne compra due
d.
u i si ˈditʃ akˈse
ClS gli si dice così
e.
u t si rkˈnɔs
ClS ti si riconosce
f.
u i s(i) ˈpasa ˈbe:n
ClS ci si passa bene
g.
u i s(i) ni ˈda ˈdo
ClS gli se ne dà due
h.
u i s(i) ni ˈmet ˈpo:k
ClS ci se ne mette poco

Saline Ioniche
Example No. 136
i.
ˈɖɖa si ˈðɔrmi bˈbɔnu
là si dorme bene
ii.
b. ˈiɖɖu s u kˈkattha
lui se lo compra
c.
ˈiɖɖu (si ndi) kˈkttha dˈdui
lui se ne compra due

S.Angelo Lodigiano
Example No. 137
i.
ki ŋse ˈki se ˈdɔrme ˈbɛ:
qui si dorme bene
ii.
a. ɛl se vede sɛmper a paˈsa
ClS si vede sempre a passare
ˈu:r i se vedun sɛmper a paˈsa
loro ClS si vedono sempre a passare
b.
s la ˈtøde
se la prende
c.
se na ˈtøde ˈdy
se ne prende due
d.
ge se ˈda sɛmper reˈzɔŋ
gli si dà sempre ragione
f.
ge se ˈmɛte el ˈsal
ci si mette il sale
h.
ge se na ˈmɛte ˈpɔke
ci se ne mette poco

Sartè
Example No. 138
i.
koˈla si ˈðɔrmi ˈβɛ
là si dorme bene
ii.
a. si ˈwɛrini zɛmpri pasˈsa
si vedono sempre passare
si ˈwɛri ppasˈsa
si vede passare
b.
i z ɛ llaˈwatti
li si (=se li) è lavati
c.
si nni ˈkɔmpra ˈðui
se ne compra due

Sassari
Example No. 139
i.
si ˈdrɔmmi ˈbɛ
si dorme bene
ii.
a. ˈɛddu si ˈvɛdi bbasˈsɛndi
lui si vede passando
si ˈvɛðini bbasˈsɛndi
si vedono passando
b.
si ru ggumpaˈrɛddʒa
se lo compra
c.
si nni ggumpaˈrɛddʒa ˈdui
se ne compra due
d.
si ri ˈdaddzi ˈzɛmpri raˈʒɔni
si gli dà sempre ragione
f.
vi si bˈbassa ˈbɛ
ci si passa bene
g.
si nni ri ˈdaddzi ˈtroppa
se ne gli dà troppa
h.
vi si nni bˈbɔni
ci se ne mette

Sassello
Example No. 140
i.
u s ˈdørme ˈbɛŋ
ClS si dorme bene
u s ɛ ˈsɛmprɛ dyrˈmy ˈbɛŋ
ClS si è sempre dormito bene
ii.
a. u s ˈvegge ˈsɛmpre pasˈsɛ
ClS si vede sempre passare
luˈɔtri i s ˈvega ˈsɛmpre pasˈsɛ
loro ClS si vedono sempre passare
b.
u s ɛl ˈkɔta
ClS se lo compra
c.
u s naŋ ˈkɔta ˈdue
ClS se ne compra due
d.
u s i arˈgɔla di ˈlibri
ClS si gli regala dei libri
h.
u s i naŋ mette ˈtropu
ClS si ci ne mette troppo

S.Bartolomeo Pesio
Example No. 141
i.
bele ˈli e s ˈdɛrm ˈbeŋ
lì ClS si dorme bene
e s ˈdɛrm-lu ˈbeŋ?
ClS si dorme-ClS bene?
ii.
a. kiˈɛl ˈli u s ˈvɛg ˈsɔmp paˈsɒ
quello lì ClS si vede sempre passare
a s ˈvɛgu ˈsɔmp paˈsɒ
ClS si vedono sempre passare
b.
u s lu ˈkata (ˈɲint)
ClS se lo compra (mica)
c.
u s nu ˈkata ˈtrɛ
ClS se ne compra due
d.
i s ˈdɒ/ˈdɒŋ ed ˈlibre
gli si dà/danno dei libri
e.
(et ˈvɛgi ˈbeŋ)
ti vedi bene
f.
(u s ˈpaɕɒ ˈbeŋ)
ClS si passa bene
h.
i s nu ˈbytɒ ˈtɒntɒ
ci se ne mette tanto

S.Bartolomeo Val Cavargna
Example No. 142
i.
sə ˈdrɔm (ˈmia) ˈbe:ŋ(?)
si dorme (mica) bene(?)
sə ˈlav-əl?
si lava-ClS(?)
i sə ˈlava
ClS si lavano
sə ˈlav-i?
si lavano-ClS(?)
ii.
a. sə l ˈvɛd ˈsempər
si lo vede sempre
s i ˈvɛd ˈsempər
si li vede sempre
b.
u l sə l ˈkompra
lui ClS se lo compra
c.
l sə nə kompra ˈdu
ClS se ne compra due
d.
gə sə ˈda trɔp ˈsɔldi
gli si dà troppi soldi
e.
s um koˈɲos
si mi conosce
sə və koˈɲos
si vi conosce
f.
sə gə ˈpasa
si ci passa
h.
gə sə n ˈmɛt pɔ:k
ci si ne mette poco

S.Bellino
Example No. 143
i.
ˈli a se ˈdɔrme ˈbɛŋ
là si dorme bene
se ˈdɔrme ˈbɛŋ ˈli?
si dorme bene lì?
ii.
a. ˈlu el se ˈvede ˈsɛmpre paˈsare
lui ClS si vede sempre passare
la se ˈvede ˈsɛmpre paˈsare
lei ClS si vede sempre passare
i se ˈvede ˈsɛmpre paˈsare
loro ClS si vedono sempre passare
b.
el se lo ˈkompra
ClS se lo compra
c.
el s iŋ ˈkompra ˈdu
ClS se ne compra due
d.
a se ge da dei ˈlibri
ClS si gli dà dei libri
e.
a ve se ˈvede ˈbɛŋ
ClS vi si vede bene
f.
(a) se ge ˈpasa ˈbɛŋ
ClS si ci passa bene
g.
a si g in ˈda ˈtri
ClS si gli ne dà troppo
h.
a si g in ˈmete um ˈmutɕo de ˈsale
ClS si ci ne mette un mucchio di sale

S.Benedetto Po
Example No. 144
i.
a s ˈdɔrum ˈbeŋ(?)
ClS si dorme bene(?)
ii.
a. i makaˈroŋi s ˈmaɲɑ ˈtot i ˈde
i maccheroni si mangiano tutti i giorni
i makaˈroŋi n s ˈmaɲɑ ˈmai
i maccheroni non si mangiano mai
al s ˈvət ˈɕempɐr paˈsa
ClS si vede sempre passare
i z ˈvət ˈɕempɐr paˈsa
ClS si vedono sempre passare
b.
ˈlø a s la ˈkʊmprɑ
lui ClS se la compra
c.
ˈlø al sa n ˈkʊmprɑ ˈdy
lui se ne compra due
d.
a ˈlur a sa g da ɐŋ ˈlɪbɐr
ClS si gli dà un libro
e.
(i t ˈved)
ClS ti vedono
f.
a sa g ˈpasɑ ˈbeŋ
ClS si ci passa bene
g.
a sa ga ŋ ˈda ˈdy
ClS si gli ne dà due
h.
ad la ˈsa:l a sa ga ŋ ˈmət ˈtantɑ
del sale ClS si ci ne mette tanto

Scicli Donnalucata
Example No. 145
i.
n a ssu ˈpuəʃstu si ˈrɔrma bˈbuəni
in quel posto si dorme bene
s aˈvia ddurˈmutu bˈbuəni
si aveva dormito bene
ii.
a. ˈiɖɖu si ˈvira ˈsɛmpri
lui si vede sempre
ˈiɖɖi si ˈvirunu ˈsɛmpri
loro si vedono sempre
b.
(m u kkatˈtai)
me lo comprai
c.
(mi nn akˈkattu ˈrui)
me ne compro due
d.
aˈr iɖɖu si tʃi ˈrunanu ri ˈlibbra
a lui si gli danno i libri
e.
(mi tʃi ˈviru bˈbɔna)
mi ci vedo bene
f.
ˈr issa ˈʃrata si tʃi ˈpassa bˈbuəni
da quella strada si ci passa bene
g.
si tʃi ni ˈruna ˈtruəppu
si gli ne dà troppo
h.
si tʃi ni ˈminda asˈsai
si ci ne mette molto

Scuol
Example No. 146
i.
az ˈdɔrma ˈbaiŋ(?)
si dorme bene(?)
ii.
a. i z ˈvɛtsa aˈdyna ˈkwia
ClS si vede sempre qui
i z ˈvɛtsən aˈdyna aint il ˈbar
ClS si vedono sempre davanti al bar
b.
ɛl tils z a laˈvats (ils ˈmaŋs)
lui le si ha lavate (le mani)

Secinaro
Example No. 147
i.
ˈlɔkə sə ˈdɔrmə bˈbo:nə
là si dorme bene
ii.
a. ˈki:jə sə ˈvidənə ˈsɛmbrə pasˈsa
quelli si vedono sempre passare
b.
ˈɣɪssə sə lə ˈkompra
lui se lo compra
c.
sə nə ˈkompra ˈtantə
se ne compra tanto
d.
a kˈkwi:jə s j a ˈdatə ˈtrɔppə ˈsɔldə
a quello si gli ha dato troppi soldi
f.
sə tʃə ˈmettə lu ˈsa:lə
si ci mette il sale

Seminara
Example No. 148
i.
ˈkha si ˈðɔrmi bˈbɔnu
qua si dorme bene
ii.
a. ˈiɖi si ˈviðunu pasˈsari
loro si vedono passare
b.
ˈiɖu s u kˈkattha
lui se lo compra
c.
si ndi kˈkattha ˈdui
lui se ne compra due

Senise
Example No. 149
i.
ˈdda sə ˈrɔrmətə bˈbuənə
là si dorme bene
ii.
c. (ˈjiddə s ækˈkattətə ˈrujə)
lui si compra due
ˈjiddə sə nn ækˈkattətə
lui se ne compra

Sent
Example No. 150
i.
az ˈdɔrma ˈbain
si dorme bene
ii.
a. ad ɛl/ ad ɛ:s i z ˈvɛtsa aˈdyna a paˈsar
a lui/ a loro ClS si vede sempre a passare
ad ɛl/ ad ɛ:s az ˈvɛtsa aˈdyna a paˈsar
a lui/ a loro ClS si vede sempre a passare
b.
(ɛl tas ˈlava)
lui le lava
d.
(aˈd ɛl az ˈda-i yŋ ˈkudəʃ)
a lui si dà-ClS un libro
e.
i za ta kaˈɲɔʃa
ClS si ti conosce

S.Fedele Intelvi
Example No. 151
i.
sa ˈdɔrma ˈbe:(?)
si dorme bene(?)
sa peˈtʃenat?
si (=ti) pettini(?)
sa peˈtʃenum?
si (=ci) pettiniamo(?)
ii.
a. al sa ˈve:d ˈsempro
ClS si vede sempre
i sa ˈve:d ˈsempro
ClS si vedono sempre
b.
al sa la ˈkumpra
ClS se la compra
c.
i sa n a ˈkrumpa: tri
ClS se ne comprano tre
e.
va sa/sa va kuˈɲos ˈbe:
vi si/ si vi conosce bene
ma sa kuˈɲosi ˈbe:
mi vi conosce bene
f.
ga sa/ sa ga ˈpasa
ci si/si ci passa
g.
ga sa na ˈda ˈsempro
gli se ne dà sempre
ga n sa (n) ˈda ˈsempro
gliene si (ne) dà sempre
h.
ga sa na ˈmet de:nt ˈta:nt
ci se ne mette dentro tanto
ga n sa (n) ˈmet de:nt ˈta:nt
ce se si (ne) mette dentro tanto

S.Fili
Example No. 152
i.
si ˈðɔrmɛ bˈbuənu
si dorme bene
ii.
b. ˈiɖɖu s u kˈkattaði
lui se lo compra
c.
ˈiɖɖu si nn akˈkattaði ˈduɛ
lui se ne compra due
g.
(tʃi nnɛ ˈðunaði asˈsai)
gliene dà molti
h.
(tʃi nn a ddɛ ˈmintɛ ˈpikka)
gliene ha dato molto poco

S.Fratello
Example No. 153
i.
ˈtsea sə ˈdarm ˈbaŋ
qua si dorme bene
ii.
a. ˈrau s ˈvɔ pasˈsɛr
lui si vede passare
ˈrɔi s ˈvɔŋ pasˈsɛr
loro si vedono passare
b.
s u akˈkiɛtta
se lo compra
c.
sə n akˈkiətta ˈduəjə
se ne compra due
d.
(a ˈrau sə ˈdea ˈsampr raˈʒaŋ)
a lui si dà sempre ragione
g.
(sə n ˈdea ˈtrappi)
se ne dà troppi

S.Giorgio della Richinvelda
Example No. 154
i.
uˈki a si duˈrmis puˈli:t
qui ClS si dorme bene
a si durˈmis-e puˈli:t?
ClS si dorme-ClS bene?
ii.
a. al si ˈo:t ˈsempri paˈsa
ClS si vede sempre passare
a si ˈodiŋ ˈsempri paˈsa
ClS si vedono sempre passare
b.
a si lu ˈkompra
ClS se lo compra
c.
(al ni ˈkompra ˈdoi)
ClS ne compra due
d.
a gi si ˈda un ˈlibri
ClS gli si dà un libro
f.
(a si ˈpasa)
ClS si passa
g.
a gi si ni ˈda ˈdoi
ClS gli se ne dà due
h.
a gi ni si ˈmet uŋ ˈgruŋ
ClS ce ne si mette un poˈ

S.Giorgio del Sannio
Example No. 155
i.
ˈkwa se ˈrɔrme bˈbuo:no
là si dorme bene
ii.
a. ˈkilli se ˈverono ˈsɛmbe e pasˈsa
quelli si vedono sempre di passare
ˈkillo se ˈvere ˈsɛmbe e pasˈsa
quello si vede sempre di passare
b.
ˈisso s akˈkatta
lui se lo compra
c.
se n akˈkatta ˈdoje
se ne compra due
d.
a ˈisso se tʃe ˈritʃe akkusˈsi
a lui si gli dice così
h.
sr tʃr ˈmette ˈpɔko
si ci ne mette poco

Siniscola
Example No. 156
i.
si ˈdrommi bˈbɛnɛ
si dorme bene
si a drumˈmitu ˈɛnɛ
si ha dormito bene
ii.
a. ˈissu ˈs iðɛtɛ ˈzɛmpɛrɛ
lui si vede sempre
ˈissɔzɔ ˈz iðɛnɛ ˈsɛmpɛrɛ
loro si vedono sempre
b.
ˈissu zi lu ˈkɔmpɔrata
lui se lo compra
c.
ˈissu zi nd ata kɔmpɔˈratu ˈtrɛzɛ
lui se ne ha comprato tre
d.
si li ˈðai ssu diˈnari
si gli dà i soldi
e.
(ˈt iðɛr ˈbɛnɛ)
ti vedi bene
f.
iŋˈkuɛ si bbi ˈkɔlata
qui si ci passa
g.
si nde li ˈðai mˈmɛtta dɛ diˈnari
si ne gli dà molti di soldi

S.Marco Argentano
Example No. 157
i.
si ˈðɔrma bˈbuɐnu
si dorme bene
ii.
a. ˈðiɖɖu si ˈviða sˈsɛmpri
lui si vede sempre passare
ˈlɔru si ˈviðanu ˈsɛmpri pasˈsa
loro si vedono sempre passare
b.
ˈðiɖɖu s akˈkatta
lui se (lo) compra
c.
ˈðiɖɖu si nn akˈkatta dˈdua
lui se ne compra due
d.
si ttʃi ˈðuna sˈsɛmbri radˈdʒuni
si gli dà sempre ragione
e.
(ti ˈviði bˈbuənu)
ti vedi bene
f.
si ttʃi ˈminta u ˈsali
si ci mette il sale
g.
a ˈðiɖɖu si ttʃi nni ˈðuna ʈˈʈrɔppa
a lui, si gli ne dà troppa
h.
si ttʃi nni ˈminta ˈpikka
si ci ne mette poco

S.Marco d'Alunzio
Example No. 158
i.
ˈka sɪ ˈruɐrmɪ bˈbuɐnʊ
qua si dorme bene
ii.
a. ˈiɖɖʊ sɪ ˈvɪrɪ ˈsɛmprɪ kɪ ˈpassa
lui si vede passare
ˈiɖɖɪ sɪ ˈvɪrʊnʊ pasˈsarɪ
loro si vedono passare
b.
s u kˈkatta
se lo compra
c.
sɪ nn akˈkatta dˈdʊɪ
se ne compra due
d.
(a ˈiɖɖʊ sɪ ˈruna ˈsɛmprɪ radˈdʒɔnɛ)
a lui si dà sempre ragione

S.Maria a Vico
Example No. 159
i.
ˈka sə ˈrɔrmə bˈbuənə
qua si dorme bene
ii.
b. ˈissə s akˈkattə
lui se lo compra
c.
ˈissə sə n akˈkattə dˈdojə
lui se ne compra due
f.
tʃə sə ˈmettə o sˈsa:lə
ci si mette il sale
h.
(sə nə ˈmettə ˈpɔ:kə)
se ne mette poco
(tʃə nə mətˈtimmə ˈpɔ:kə)
se ne mettiamo poco

S.Maria Maggiore
Example No. 160
i.
u s ˈdɔrm ˈbɛŋ
ClS si dorme bene
u s a ˈsɛmpɐr durˈmi:t ˈbɛŋ
ClS si ha sempre dormito bene
ii.
a. ˈli: u z ˈvɛk ˈsɛmpɐr a paˈsa
lui ClS si vede sempre a passare
i z ˈvɛgan ˈsɛmpɐr a paˈsa
ClS si vedono sempre a passare
b.
ˈli: u s ul ˈkrumpa
lui ClS se lo compra
c.
u z naŋ ˈkrumpa ˈdui
ClS se ne compra due
f.
(da ˈki a s ˈpasa ˈbɛŋ)
di qui ClS si passa bene
g.
a i z naŋ da ˈtrep
ClS gli se ne dà troppo
h.
(u z naŋ ˈmɛt pɔ:k)
ClS se ne mette poco

S.Maria Val Calanca
Example No. 161
i.
iˈlo o s ˈdørm ˈbɛŋ
lì ClS si dorme bene
o s ɛ ˈsɛmper durˈmit ˈbɛŋ
ClS si è sempre dormito bene
ii.
a. o sɛ l ˈvetʃ ˈsɛmper
ClS si lo vede sempre
o s la ˈvetʃ ˈsɛmper
ClS si la vede sempre
o s i ˈvetʃ ˈsɛmper
ClS si li vede sempre
b.
ˈly o s la ˈkrompa
lui ClS se la compra
c.
o se ŋ ˈkrompa ˈtre
lui ClS se ne compra tre
d.
o se g da ˈliber
ClS si gli dà dei libro
e.
ki ˈlo o se t koˈnuʃ
là ClS si ti conosce
o se t ˈvetʃ ˈbɛŋ
ClS si ti vede bene
f.
o se g ˈpasa ˈbɛŋ
ClS si ci passa bene
g.
o se g en ˈda ˈtre (de ˈliber)
ClS si gli ne dà tre (di libri)
h.
o se g en ˈmet ˈpronda
ClS si ci ne mette molto

S.Mauro Pascoli
Example No. 162
i.
aˈlɛ u s ˈdormɜ ˈbẽ
lì ClS si dorme bene
ii.
a. ˈlɔu i s ˈvɔit ˈsempr a paˈsɛ
loro ClS si vedono sempre a passare
ˈlɛu u s ˈvɔit ˈɕempr a paˈsɛ
lui ClS si vede sempre a passare
b.
ˈlɛu u s e ˈkɔmpra
lui ClS se lo compra
d.
ma ˈlɛu u s i ˈdoi akˈsɛ
a lui ClS si gli dice così
h.
u s ni ˈmɛt ˈdɔ
ClS si ne mette due

S.Nazzaro Sesia
Example No. 163
i.
ˈki as ˈdrɔm ˈprɔpi ˈbɛŋ
qui ClS si dorme proprio bene
ii.
a. ˈlyi sa sˈtɕaræ ˈsɛmpri paˈsɛ
lui si vede sempre passare
ˈlur sa sˈtɕaru ˈsɛmpri paˈsɛ
loro si vedono sempre passare
b.
a s lu ˈkrumpa
ClS se lo compra
c.
a s nu ˈkrumpa ˈdyi
ClS se ne compra due
d.
(a s da ˈɛmpri raˈʒoŋ)
ClS si dà sempre ragione
f.
(ki sa sˈta ˈma:l)
qui si sta male
g.
(a s nu ˈda ˈdyi)
ClS se ne dà due

S.Nicolao
Example No. 164
i.
si ˈðɔrme ˈβæne
si dorme bene
ii.
b. e zi ˈlawa
le si (=se le) lava
d.
a ˈɛllu li zi ˈitʃe kusˈsi
a lui gli si dice così

Soazza
Example No. 165
i.
iˈlɔ s ˈdɔrm ˈbeŋ
lì ClS si dorme bene
s a sempro dorˈmit ˈbeŋ
ClS si ha (=è) sempre dormito bene
ii.
a. se l/la ˈvet sempro a paˈsa
si lo/la vede sempre a passare
b.
al se l ˈkrompa
ClS se lo compra
c.
al se ŋ ˈkrompa ˈdu
ClS se ne compra due
d.
se g da un ˈlibro
ClS si gli dà un libro
e.
se t ˈvet sempro a paˈsa
si ti vede sempre a passare
g.
se ge n da ˈdo
si gli ne dà due
h.
se ge n ˈmet ˈpɔk
si ci ne mette poco

Soglio
Example No. 166
i.
kiˈlɔ a s ˈdrom ˈbeŋ
qui ClS si dorme bene
a s ˈdrom-al ˈbeŋ?
ClS si dorme-ClS bene?
ii.
a. a sa l ˈve ˈsempɐr ɛ paˈsɛ
ClS si lo vede sempre a passare
a sa i ˈve ˈsempɐr ɛ paˈsɛ
ClS si li vede sempre a passare
b.
a sa l ˈkumpra
ClS se lo compra
c.
a sa ŋ ˈkumpra ˈdui
ClS se ne compra due
d.
a sa i da yŋ ˈlibər
ClS si gli dà un libro
e.
a sa t ˈve ˈsempɐr
ClS si ti vede tutti i giorni
g.
a sa i an ˈda ˈdui
ClS si gli ne dà due
h.
a sa i aŋ met ˈpo:k
ClS si ci ne mette poco

Solbiate Arno
Example No. 167
i.
sa ˈdørmi puˈli:t
si dorme bene
ii.
a. ˈly: al sa ˈve:t ˈsempɐr paˈsa
lui ClS si vede sempre passare
ˈlu:r sa ˈve:dɐn ˈsempɐr paˈsa
loro si vedono sempre passare
b.
sa la ˈkompra
se la compra
c.
sa na ˈkompra ˈdy:
se ne compra due
d.
ga sa da un ˈlibar
gli si dà un libro
e.
(te se rikuˈɲusat)
ClS si(= ti) rionosci
f.
ga sa ˈpasa puˈli:t
ci si passa bene
g.
ga sa n ˈda ˈdy:
gli se ne dà due
h.
ga sa n ˈmet ˈta:nt
ci se ne mette tanto

Sonnino
Example No. 168
i.
alˈlɔko s adˈdɔrme bˈbono
là si dorme bene
alˈlɔko s a ˈsɛmbre addorˈmito bˈbone/bˈbono
là si ha sempre dormito bene
alˈlɔko s a ˈsɛmbre maɲˈɲato bˈbono
là si ha sempre mangiato bene
ii.
a. ˈisso se ˈvide ˈsɛmbre pasˈsa
lui si vede sempre passare
ˈisse se ˈvideno ˈsɛmbre pasˈsa
loro si vedono sempre passare
b.
ˈisso se ˈj akˈkatta
lui se lo compra
c.
ˈisso se n akˈkatta ˈdoa
lui se ne compra due
d.
tʃe s akˈkatteno deʎʎe ˈlibbre
gli si comprano dei libri
e.
te s arekoˈnoʃʃe
ti si rconosce
f.
alˈlɔko tʃe se ˈpassa
là ci si passa bene
g.
tʃe se ˈn ao ˈdate ˈtroppe
gli se ne ha dati troppi
h.
tʃe se ne ˈmette ˈpɔko
ci se ne mette poco

S.Pietro a Maida
Example No. 169
i.
ˈɖɖa si ˈðɔrmɛ bˈbuɐnu
là si dorme bene
ii.
a. ˈiɖɖu si ˈviðɛ ˈsɛmphrɛ ki pˈpassa
lui si vede sempre che passa
ˈiɖɖi si ˈviðɛnu ˈsɛmphrɛ ki pˈpassanu
loro si vedono sempre che passano
b.
ˈiɖɖu si lu kˈkhattha
lui se lo compra
c.
si nd akˈkhattha nu ˈparu
se ne compra un paio

S.Pietro in Campiano
Example No. 170
i.
aˈkwɛ u s ˈdoɐrma ˈbɛ̃
qua ClS si dorme bene
a s ˈdoɐrm-al aˈlɛ?
qua si dorme-ClS bene?
ii.
a. ˈlɔ u s ˈve:d ˈsɛmpɐr a paˈse
lui ClS si vede sempre a passare
ˈlɔu i s ˈve:d ˈsɛmpɐr a paˈse
loro ClS si vedono sempre a passare
b.
ˈlɔ u s e ˈkɔ̃ũpra
lui ClS se lo compra
c.
ˈlɔ u s iŋ ˈkɔ̃ũpra dʊ
ClS se ne compra due
d.
u s i ˈda un ˈlivɐr
ClS si gli dà un libro
e.
(ta t rkˈnɔ s)
ClS ti riconosci
f.
u s i ˈpasa ˈbɛ
ClS si ci passa bene
g.
u s i n da ˈdʊ
ClS si gli ne dà due
h.
u s in ˈmɛt una ˈmaɕa
ClS si ce ne mette un mucchio

S.Pietro in Casale
Example No. 171
i.
a z ˈdorʊm bɛn
ClS si dorme bene
a z ˈdorʊm bɛn?
ClS si dorme bene?
ii.
a. a z ˈvɛd ˈsɛmper paˈsɛr
ClS si vede sempre passare
i z ˈvɛden ˈsɛmper paˈsɛr
ClS si vedono sempre passare
b.
ˈlo a s la ˈkɔmpræ
lui ClS se la compra
c.
a s iŋ ˈkɔmpræ ˈdu:
ClS se ne compra due
d.
a ˈlo a s i ˈda un ˈliber
a lui ClS si gli dà un libro
f.
a s i ˈmet al ˈsɛ:l
ClS si ci mette il sale
g.
a s i n da ˈdu:
ClS si gli ne dà due
h.
a z i n ˈmet ˈpo:k
ClS si ci ne mette poco

S.Teresa di Gallura
Example No. 172
i.
si ˈdrɔmmi ˈbɛ
si dorme bene
s a sˈsɛmpri drumˈmitu ˈbɛ
si ha sempre dormito bene
ii.
a. ˈiɖɖu ˈs iði ˈzɛmpri pasˈsɛndi
lui si vede sempre passando
ˈiɖɖi ˈs iðini ˈzɛmpri pasˈsɛndi
loro si vedono sempre passando
b.
ˈiɖɖu si lu kumpaˈriɟa
lui se lo compra
c.
ˈiɖɖu si nni kumpaˈriɟa ˈtrɛ
lui se ne compra tre
d.
si li ˈðani ˈtrɔppi diˈna
si gli si danno troppi soldi
e.
ti ˈs iði ˈbɛ
ti si vede bene
f.
da ˈkitʃi vi si ˈpassa ˈbɛ
di qui ci si passa bene
h.
vi si ni ˈpɔni ˈpɔku
ci se ne mette poco

Stienta
Example No. 173
i.
a z ˈmaɲa beŋ(?)
ClS si mangia bene(?)
in kal ˈpɔst a z ˈdɔrm ˈbeŋ
in quel posto ClS si dorme bene
a na z ˈdɔrm ˈbriza ˈbeŋ
ClS non si dorme mica bene
a s ˈlav-i?
ClS si lavano-ClS?
ii.
a. i dʒurˈnai i z ˈlɛdz tuti i ˈdi
i giornali ClS si leggono tutti i giorni
a z ˈlɛdz i dʒurˈnai
ClS si legge i giornali
b.
la maˈria la sa l ˈkompra
la Maria ClS se lo compra
c.
la maˈria la s in ˈkompra ˈtri
ClS se ne compra tre
d.
a lu a sa g ˈda ˈtrɔpi ˈsɔldi
a lui ClS si gli dà troppi soldi
e.
a m sa m kˈɲos
ClS mi si (mi) conosce
a f sa f kˈɲos
ClS vi si (vi) conosce
f.
(da ˈki a s ˈpasa ˈbeŋ)
di qui ClS si passa bene
a sa g ˈmet
ClS si ci mette
g.
a s (iŋ) g in ˈda ˈdo
ClS si ne gli (ne) dà due
a g in s in ˈda ˈtanti
ClS gli ne si (ne) dà tanti
h.
dla ˈsal a sa ŋ g in ˈmet ˈtanta
del sale ClS si ne ci (ne) mette tanto
a s iŋ g in ˈmet ˈtri
ClS si ne ci (ne) mette tre
a sa ŋ g n ɛ ˈmes ˈtanti
ClS si ne ci (ne) è messo tanti

S.Vittore
Example No. 174
i.
sə ˈrɔrmə bˈbuənə
si dorme bene
alˈlɔkə s a ˈsɛmbə addərˈmi:tə bˈbuənə
là si ha sempre dormito bene
ii.
a. ˈissə sə ˈverə ʃˈpissə
lui si vede spesso
ˈessa sə ˈverə ʃˈpessə
lei si vede spesso
ˈissə sə ˈverənə ˈsɛmb a pasˈsa
loro si vedono sempre a passare
b.
ˈissə sə ʎʎ akˈkattə
lui se lo compra
c.
ˈissə sə n akˈkattə ˈtre
lui se ne compra due
d.
sə ʎə ˈra ˈtrɔppə ˈsɔldə
si gli dà troppi soldi
e.
(tə rəkuˈnoʃkə bˈbo:nə)
ti riconosco bene
f.
tʃə sə ˈmettə lu ˈsa:lə
ci si mette il sale
tʃə sə ˈpassa bˈbuənə
ci si passa bene
h.
tʃə sə nə ˈmettə asˈsajə
ci se ne mette molto

Tavullia
Example No. 175
i.
ma ˈke s ˈdɔrma ˈbe:ŋ
qui si dorme bene
ii.
a. ˈlu ɛ s ˈve:d ˈsempre a paˈsɛ
lui ClS si vede sempre a passare
ˈlorje i s ˈve:d ˈsempre a paˈsɛ
loro ClS si vedono sempre a passare
b.
lu s ɛl ˈkompra
lui se lo compra
c.
lu s ne ˈkompra ˈdɔ
lui se ne compra due
d.
i s ˈda un ˈlibre
gli si dà un libro
f.
i s ˈmet ɛl ˈsɛ:l
ci si mette il sale
g.
i s ne ˈda ˈdɔ
gli se ne dà due
h.
i s ne ˈmet ˈpɔ:k
ci se ne mette poco

Tempio Pausania
Example No. 176
i.
si ˈdrɔmmi ˈbɛ
si dorme bene
s a sˈsɛmpri drumˈmitu ˈbɛ
si ha sempre dormito bene
ii.
a. ˈiɖɖu ˈs iði ˈzɛmpri pasˈsɛndi
lui si vede sempre passando
ˈiɖɖi ˈs iðini ˈzɛmpri pasˈsɛndi
loro si vedono sempre passando
b.
ˈiɖɖu si lu kumpaˈriɟa
lui se lo compra
c.
ˈiɖɖu si nni kumpaˈriɟa ˈtrɛ
lui se ne compra tre
d.
si li ˈðani ˈtrɔppi diˈna
si gli si danno troppi soldi
e.
ti ˈs iði ˈbɛ
ti si vede bene
f.
da ˈkitʃi vi si ˈpassa ˈbɛ
di qui ci si passa bene
h.
vi si ni ˈpɔni ˈpɔku
ci se ne mette poco

Teramo
Example No. 177
i.
sə ˈdɔrmə
si dorme
ii.
a. ˈɐssə sə ˈvatə ˈsimbrə kə ˈpassə
lui si vede sempre che passano
ˈɣəʃʃə sə ˈvatə ˈsimbrə kə ˈpassə
loro si vedono sempre che passano
b.
sə lu ˈkɔmbrə
se lo compra
c.
sə nə ˈkɔmbrə dˈdu
se ne compra due
d.
jə sə ˈda nu ˈlebbrə
gli si dà un libro
f.
tʃə sə ˈmattə lu ˈsa:lə
ci si mette il sale
g.
jə sə nə ˈda dˈdu
gli se ne dà due
h.
tʃə sə nə ˈmattə ˈpɔ:kə
ci se ne mette poco

Terranova Pollino
Example No. 178
i.
sə ˈðɔrməðə bˈbuənə
si dorme bene
ii.
a. ˈɔ:rə sə ˈviðənə sɛmbə i pasˈsa:ðə
loro si vedono sempre passare
ˈjillə sə ˈviðə sˈsɛmbə i pasˈsa:ðə
lui si vede sempre passare
b.
ˈjillə s u kˈkɔɐttəðə
lui se lo compra
c.
ˈjillə sə nn akˈkattəðə ˈdujə
lui se ne compra due
f.
sə ttʃə ˈmindəðə u ˈsɔɐ:
si ci mette il sale

Travesio
Example No. 179
i.
uˈki a si duˈrmis ˈbeŋ
qui ClS si dorme bene
si durˈmis-e ˈbeŋ?
si dorme-ClS bene?
ii.
a. a si lu ˈio:t ˈsimpri paˈsa
ClS si lo vede sempre passare
a s ju ˈio:t ˈsimpri paˈsa
ClS si li vede sempre passare
b.
a si lu ˈkompra
ClS se lo compra
c.
a si ŋ ˈkompra ˈdoi
ClS se ne compra due
d.
a i si ˈda un ˈlibri
ClS gli si dà un libro
f.
(a si ˈpasa ˈbeŋ)
ClS si passa bene
g.
a i si ˈdaŋ ˈmasa ˈbɛ:s
ClS gli se ne dà troppi soldi

Trepalle Livigno
Example No. 180
i.
se ˈdɔʀm ˈbeŋ iˈlja
si dorme bene là
ii.
a. ˈlu se l ˈvet sɛmpi paˈseʀ
lui si lo vede sempre passare
ˈloʀ s i ˈvet ˈsɛmpi paˈseʀ
loro si li vede sempre passare
b.
al se la ˈkʀompa
ClS se lo compra
c.
al s iŋ kʀompa ˈdøi
ClS se ne compra due
d.
a ˈlu se dʒe dɛ un'livʀo
a lui si gli dà un libro

Tresivio
Example No. 181
i.
kiˈlɔ sə ˈdɔrum ˈbeɲ
là si dorme bene
ii.
b. l sə l ˈkompra
ClS se lo compra
f.
z ga met dʒo la ˈsa
si ci mette (giù) il sale
h.
z ga n met dʒo ˈpɔka
si ci ne mette (giù) poca

Trinità d'Agultu
Example No. 182
i.
si ˈmaɲɲa ˈβɛ
si mangia bene
ii.
a. ˈiɖɖu ˈs iði ˈzɛmpri passitˈtsɛndi
lui si vede sempre passando
ˈkissi ˈs iðini ˈzɛmpri passitˈtsɛndi
loro si vedono sempre passando
b.
ˈiɖɖu si llu k̬umpaˈriɟɟa
lui se lo compra
c.
ˈiɖɖu si nni k̬umpaˈriɟɟa um ˈbɛ
lui se ne compra molti
d.
nɔ ssi lli pɔ dˈdi
non si gli si può dire
e.
(ti k̬unˈnɔʃʃi ˈβɛ)
ti conosci bene
f.
vi ssi ˈpɔni
ci si mette
g.
(nɔ ssi lli pɔ dˈdi maŋˈk una)
non si gli può dire neanche une

Tuenno
Example No. 183
i.
se ˈmaɲa ˈbɛŋ
si mangia bene
se ˈdɔrm ˈbeŋ ˈio (?)
si dorme bene lì (?)
ii.
a. ˈkela ˈio se la ˈve:t ˈsɛmper paˈsar
quella lì si la vede sempre passare
se le ˈve:t ˈsɛmper paˈsar
si le vede sempre passare
se l ˈve:t ˈsɛmper paˈsar
si lo vede sempre passare
se i ˈve:t ˈsɛmper paˈsar
si li vede sempre passare
b.
ˈel el se l a laˈvade
lui ClS se le ha lavate
c.
de ˈkele ˈio se ŋ ˈkompra ˈdoi
di quelle lì se ne compra due
d.
se dʒe ˈdis de ˈtazer
si gli dice di tacere
dʒe se ˈdis de ˈtazer
gli si dice di tacere
e.
te se ˈve:d ˈsɛmper paˈsar
ti si vede sempre passare
g.
se dʒe l ˈdis desˈpes
si gli lo dice spesso
h.
se n ˈmet ˈpo:tʃ
se ne mette poco

Urbania
Example No. 184
i.
ma ˈle se ˈdɔrm ˈbe:ŋ
lì si dorme bene
ii.
a. ˈlo s ve:d ˈsɛmpr a pasˈsɛ
lui si vede sempre a passare
ˈlo:r s vɛgne ˈsɛmpr a pasˈsɛ
loro si vedono sempre a passare
b.
s el ˈkompra
se locompra
c.
s nə ˈkompra ˈdʊ
se ne compra due
d.
i s i ˈda sɛmpr raʒo:n
gli si (gli) dà un libro
i s i ˈditʃ dakˈsɪ
gli si (gli) dice così
f.
tʃə sə met el ˈsɛ:l
ci si mette il sale
g.
(i) s n i ˈditʃ ˈdʊ
(gli) si ne gli dice due

Urbino Torre S.Tommaso
Example No. 185
i.
ma ˈle se ˈdɔrme ˈbe:ŋ
là si dorme bene
ii.
a. ma ˈlo se ve:d ˈsɛmpre
a lui si vede sempre
en se vˈe:d ˈmai
non si vede mai
ˈkwest se ˈfa dakˈse
questo si fa così
b.
la maˈria se l ˈkompra
la Maria se lo compra
c.
la maˈria s ne ˈkompra ˈtrɛ
la Maria se ne compra due
d.
i se ˈda kwalk ˈlibre
gli si dà un libro
e.
ma ˈke te se ˈve:d
qui ti si vede
f.
ma le dˈla tʃe se ˈpassa ˈbe:ŋ
di là ci si passa bene
g.
i s ne ˈda ˈtrɛ
gli se ne dà tre
i s ne ˈparla ˈsɛmpre
gli se ne parla sempre
h.
tʃ ne se ˈmɛt na ˈmucca
ci se ne mette molto

Vagli Sopra
Example No. 186
i.
sɛ ˈðɔrmɛ ˈβẽ
si dorme bene
ii.
a. i sɛ ˈweðɛ ˈsɛmprɛ paˈsarɛ
ClS si vede sempre passare
i sɛ ˈweðɛ ˈsɛmprɛ paˈsarɛ
ClS si vedono sempre passare
b.
i sɛ l ˈkomprɛ
ClS se lo compra
d.
i ˈsi ɟɛ ˈðaŋ i sˈsɔldi
ClS si gli danno i soldi
f.
sɛ tʃɛ ˈpassɛ ˈβe
si ci passa bene
g.
sɛ ɟɛ nɛ ˈða ˈtrɔppi
si gli ne dà troppi

Varese Ligure
Example No. 187
i.
ˈki se ˈdɔrme ˈbẽ
qui si dorme bene
ii.
a. ˈkwɛlli ˈli se ˈvɛdɐ̃n sempre paˈsɒ:
quelli lì si vedono sempre passare
ˈle u se ˈvɛde ˈsempre paˈsɒ:
lui ClS si vede sempre passare
b.
u s u ˈkate
ClS se lo compra
c.
u se ne ˈkate ˈtrɛ
ClS se ne compra tre
d.
se ge da ˈsempre raˈʒũ
si gli dà sempre ragione
f.
se ge ˈmɛte a ˈsɒ:
si ci mette il sale
g.
se ge ne da ˈsempre
si gli ne dà sempre
h.
se ge ne ˈmɛte ˈpoku
si ci ne mette poco

Vedriano
Example No. 188
i.
(la) sə ˈdɔrmə ˈbeŋ
là si dorme bene
ii.
a. i sə ˈveðən ˈsɛmpr paˈsa:r
ClS si vedono sempre passare
b.
i sə l ˈkompr
ClS se lo compra
c.
i sə ŋ kompr ˈdo
ClS se ne compra due
d.
sə gə da un ˈlibər
si gli dà un libro
e.
la sə m ɛ aˈrottə
ClS si mi è rotta
f.
sə gə ˈmet al ˈsa:l
ClS si ci mette il sale
g.
sə gə n ˈda ˈdo
ClS si gliene dà due

Velo Veronese
Example No. 189
i.
ˈli se ˈdɔrme ˈbeŋ (?)
là si dorme bene
ii.
a. ˈlori se i ˈvede ˈsɛmpre paˈsa
loro si li vede sempre passare
ˈlu se lo ˈvede ˈsɛmpre paˈsa
lui si lo vede sempre passare
b.
el se lo ˈkompra
ClS se lo compra
c.
el se ne ˈkompra ˈdu
ClS se ne compra due
d.
se ge da un ˈlibro
si gli dà un libro
e.
(elo me se ˈdʒira)
ClS mi si gira
f.
se ge ˈmete
si ci mette il sale
g.
se ge ne da ˈdu
si gli ne dà due
h.
se ge ne ˈmete ˈtanto
si ci ne mette tanto

Vezza d'Oglio
Example No. 190
i.
ˈle ez ˈdɔrem ˈbɛ
lì si dorme bene
i se ˈs ɛ laˈa
ClS si (si) sono lavati
l se s ɛ laˈa
ClS si (si) è lavato
(se) ˈs ɛ-i laˈa?
(si) si sono-ClS lavati?
ii.
a. ˈly sɛ l ˈve:t ˈsɛmper a paˈsa
lui si lo vede sempre a passare
ˈlo:r s i ˈve:t ˈsɛmper a paˈsa
loro si li vede sempre a passare
ˈkɛla ˈfomna ˈle z la ˈet ˈsɛmper a paˈsa
quella donna lì si la vede sempre a passare
b.
ɛl se l ˈkompra
ClS se lo compra
c.
ɛl se ŋ ˈkompra ˈtri
ClS se ne compra tre
d.
(e)z ge se ˈda sɛmper reˈʑu
si gli dà sempre ragione
e.
(e)s te se ˈe:t ˈbɛ
si ti si vede bene
(e)z me se ˈe:t ˈbɛ
si mi si vede bene
(e)z ve se ˈe:t ˈbɛ
si vi si vede bene
f.
ˈle z ge ˈpasa ˈβɛ
lì si ci passa bene
g.
ez ge (se) n ˈda ˈtri
si gli (si) ne dà tre
h.
ez ge (se) n ˈmɛt ˈpɔka
si ci (si) ne mette poca

Vezzano sul Crostolo
Example No. 191
i.
a z ˈdɔrʊm ˈbɛi(?)
si dorme bene(?)
ii.
a. ˈlo al s ˈvɛt ˈɕɛimper a paˈsɛ
lui ClS si vede sempre a passare
ˈlor e s ˈvɛden ˈɕɛimper a paˈsɛ
loro ClS si vedono sempre a passare
b.
ˈlo al s i ˈkompra
lui ClS se li compra
c.
al s iŋ kompra ˈdu
ClS se ne compra due
d.
a se g ˈda un ˈleber
ClS si gli dà un libro
f.
a se g ˈpaɕa ˈbɛi
ClS si ci passa bene
g.
a z g iŋ ˈda ˈdu
ClS si gli ne dà due
h.
a z g iŋ ˈmɛt ˈpɔk
ClS si ci ne mette poco

Viano
Example No. 192
ii.
(la) sə ˈdɔrmə ˈbeŋ
là si dorme bene
ii.
a. i sə ˈveðənə ˈsemprə paˈsa:rə
ClS si vedono sempre passare
b.
i sə l ˈpiɟə
ClS se lo compra
c.
i sə ŋ ˈpiɟə ˈdo
ClS se ne compra due
d.
sə gə da trɔpi ˈsɔldi
si gli dà troppi soldi
e.
la sə m ɛ aˈrottə
ClS si mi è rotta
f.
sə gə ˈmetə l ˈsalo
si ci mette il sale
g.
sə gə n ˈda ˈtrɔpi
ClS si gli ne dà troppi

Viguzzolo
Example No. 193
i.
u s ˈdrɔmæ ˈbe:ŋ
ClS si dorme bene
ii.
a. ˈly u s ˈvɛgæ ˈɕempɛr paˈsa
lui ClS si vede sempre passare
ˈlur a s ˈvɛgɛŋ ˈɕempɛr paˈsa
lui ClS si vedono sempre passare
b.
u sa l ˈkrompæ
ClS se lo compra
c.
u s niŋ ˈkrompæ ˈdy
ClS se ne compra due
d.
u s ga da ˈɕempɛr raˈʑoŋ
ClS si gli dà sempre ragione
f.
(u s ˈpasæ ˈbeŋ)
ClS si passa bene
g.
u s g ni ˈda ˈtrɔpæ
ClS si gli ne dà troppo
h.
u s g ni ˈmɛtæ ˈpɔ:k
ClS si ci ne mette poco

Villa di Chiavenna
Example No. 194
i.
iŋ ˈlɔ se ˈdorm ˈbe:ŋ
là si dorme bene
ii.
a. ˈkwel ilˈlɔ se l ˈve ˈsemper a paˈsa:
quello là si lo vede sempre a passare
ˈle se la ve ˈsemper a paˈsa
lei si la vede sempre a passare
ˈkwi: ilˈlɔ se i ˈve ˈsemper a paˈsa:
quelli là se li vede sempre a passare
b.
se ia ˈlavɛ
ClS se le lava
d.
se ge da yŋ ˈliber
si gli dà un libro
e.
se te ˈve paˈsa:
si ti vede passare
g.
se ge n da ˈyŋ
si gli ne dà uno
h.
se ge n ˈmet ˈpogɛ de ˈsa:
si ci ne mette poco di sale

Villadoro
Example No. 195
i.
ˈkka sɪ ˈðɔrmɪ bˈbunʊ
qua si dorme bene
ii.
a. ˈɪɖɖɪ sɪ ˈvɪðʊnʊ pasˈsarɪ
lorosi vedono passare
b.
s ʊ kˈkatta
se lo compra
c.
sɪ nn akˈkatta ˈdʊɪ
se ne compra due
d.
sɪ ttʃɪ ˈðʊna radˈdʒɔnɪ
si gli dà un libro

Villareggia
Example No. 196
i.
ˈkwe a s ˈdorm ˈbɛ̃ŋ
qui si dorme bene
ii.
a. ˈkyi ˈle a sa sˈtʃɛru ˈsɛmpre paˈsɔ
quelli lì ClS si vedono sempre passare

Vito d'Asio
Example No. 197
i.
u ˈi a si ˈduar ˈbeŋ
lì ClS si dorme bene
a nɔ si ˈduar ˈbeŋ
ClS non si dorme bene
si ˈduarm-e(l) ˈbeŋ?
si dorme-ClS bene?
si ˈlav-el?
si lava-ClS?
ii.
a. keˈl i al si ˈuat ˈsimpri a paˈsa
quello lì ClS si vede sempre a passare
ke ˈi a si ˈuat ˈsimpri a paˈsa
quella lì ClS si vede sempre a passare
keˈj i ai si ˈuat ˈsimpri a paˈsa
quelli lì ClS si vedono sempre a passare
b.
al s al ˈkɔmpra
ClS se lo compra
c.
al si ŋ ˈkɔmpra ˈtria
ClS se ne compra tre
d.
a iɟi si ˈda ˈmasa ˈbe:ts
ClS gli si dà troppi soldi
e.
a ci si ˈuat ˈbeŋ
ClS ti si vede bene
f.
(si ˈpasa beŋ)
ClS si passa bene
h.
(a si n ˈmɛt ˈtant)
ClS se ne mette tanto

Zernez
Example No. 198
i.
az ˈdɔrma ˈbain
si dorme bene
ii.
a. aˈd ɛl/ ad ɛlts i z ˈvetsa aˈdyna a paˈsar
a lui/ a loro ClS si vede sempre a passare
aˈd ɛl/ ad ɛlts az ˈvetsa aˈdyna a paˈsar
a lui/ a loro si vede sempre a passare
b.
(ɛl as ˈkumpra)
lui si compra
d.
(i z ˈda ˈkwiʃt)
ClS si dà questo
(az ˈda ˈkwiʃt)
si dà questo
e.
(az ˈvetsa bain a ˈtai)
si vede bene a te
f.
(i s ˈpasa ˈbain)
ClS si passa bene
(as ˈpasa ˈbain)
si passa bene

Zoldo Alto
Example No. 199
i.
ˈla se ˈðorme ˈbeŋ
là si dorme bene
no se ˈðorme
non si dorme
se ˈðorme-lo ˈbeŋ?
si dorme-ClS bene?
ii.
a. i dʒorˈnai s i ˈlieðe ˈðuti i ˈði
i giornali si li legge tutti i giorni
al dʒorˈnal se l ˈlieðe ˈðuti i ˈði
il giornale si lo legge tutti i giorni
b.
al se lo ˈkompra per ˈlu
se lo compra
c.
al se n ˈkompra ˈðoi
se ne compra due
d.
se ge ða dei sˈkei
si gli dà dei soldi
f.
(ˈla se ˈpasa ˈbeŋ)
là si passa bene
g.
se ge n da ˈtanti
ClS si gli ne dà tanti
h.
se ge n ˈmet ˈpuɔk
ClS si ci ne mette poco

Zonza
Example No. 200
i.
in tsu ˈloku zi ˈðɔrmi ˈβe
là si dorme bene
ii.
a. ˈiɖi zi ˈwiðini ʑɛmpri pasˈsa
loro si vedono sempre passare
ˈiɖu zi ˈwiði ʑɛmpri pasˈsa
lui si vede sempre passare
b.
ˈiɖu a z a llaˈwata
lui la si ha lavata
c.
si nni ˈkɔmpra ˈðui
se ne compra due
d.
a ˈiɖu li zi pɔ dˈdi kkusˈsi
a lui gli si può dire così
g.
li ssi nni ˈða tˈtrɔppu
gli se ne dà troppo